ALACANT. Es pot dir que el barri de Benissaudet, a tocar de la Zona Nord d’Alacant, és com una doble illa. D’una banda perquè se situa entre dues grans artèries, la Gran Via i l’avinguda Unicef, que fan d’aquest espai un element urbanístic arraconat i identificable. D’altra banda, si es té en compte que les zones més vulnerables de la ciutat –les de més amunt de l’Hospital, per entendre’ns– no destaquen per la inversió cultural rebuda, Benissaudet compta amb un gran privilegi.

Poca gent entendria, si passeja pel barri, perquè Gabriel Miró, l’escriptor alacantí més destacat de l’època contemporània, va triar Benissaudet per a passar l’estiu de 1929, l’últim que va viure abans de morir al maig de l’any següent. El ciment dels edificis acapara la vista i cohabita amb les carreteres, amb escoles de primària i infantil, amb terrenys deserts on conviuen els vehicles que descansen i els gossos que matinen amb els seus amos, amb bars i amb detalls que evidencien les dificultats de la contornada, com ara el centre d’inserció laboral –amb menció específica als gitanos, ja que s’anomena «Inserkaló»– o la casa d’apostes, un negoci polèmic que sembla que fa fortuna entre molts dels protagonistes de la fragilitat social.