MURO. Muro ha aprovat en ple extraordinari el pressupost municipal de 2026, uns comptes que ascendeixen a 9.034.441 euros i que se situen com els més elevats de la història del municipi. El document, que encara haurà de superar el període d'exposició pública abans de la seua entrada definitiva en vigor, dibuixa un escenari de creixement pressupostari, reforç de serveis i estabilitat financera, amb un element especialment destacat pel govern local: l'Ajuntament continua sense cap operació de crèdit. Al mateix temps que des d'Hisenda es recorda la importància de la cerca de subvencions i fons d’altres administracions que permeten treballar i apropar projectes "que, d’altra manera, seria impossible d’aconseguir sense hipotecar el poble, i que gràcies al treball tècnic de l’Ajuntament, al final d’any Muro compta amb més múscul financer més enllà dels recursos municipals".

L'aprovació arriba, a més, després del tancament de l'exercici de 2025 amb una liquidació positiva amb superàvit i un romanent de tresoreria de 5,5 milions d’euros. L'executiu municipal interpreta aquestes xifres com la confirmació "d'un model de gestió que combina prudència i capacitat d’actuació, i que permet mantindre l’equilibri econòmic al mateix temps que s’incrementen serveis, ajudes i inversions".

L'alcalde, Vicent Molina, va definir els comptes com "un pressupost realista" i va subratllar que són "els més grans de la història de Muro". En la seua intervenció també va remarcar que el consistori manté una situació financera sanejada donat que "no tenim cap crèdit, no estem hipotecats per res del món". En aquesta mateixa línia, va insistir que el municipi afronta 2026 amb marge per a continuar actuant, ja que el pressupost permetria incorporar més endavant part del romanent, fins a pràcticament un milió i mig d’euros, per a noves millores dirigides als veïns i veïnes.

Una de les claus polítiques i socials dels nous comptes és l'augment de les partides d'ajuda directa. Així ho ha destacat el regidor d'Hisenda i 1er tinent d'alcalde, Saúl Serrano, que va destacar que el pressupost de 2026 dobla les ajudes socials, amb l'objectiu d'arribar a més famílies i "reforçar la resposta municipal davant l'encariment de la vida, especialment en qüestions vinculades a l'energia i a l'alimentació. Aquesta és una de les línies que més clarament marca el caràcter del nou pressupost: més dimensió econòmica, però també una orientació més social". Serrano explica que "no vull deixar de recordar a les famílies més vulnerables que s'apropen a l’Ajuntament per a conèixer els seus drets, sabem que són temps complicats per alguns, i per això l'administració està i vol estar al costat de qui li fa falta".

Juntament amb aquest increment, el govern local també posa l'accent en l'augment de les partides de manteniment, reparació i conservació d'edificis municipals, amb especial atenció als centres educatius. Segons va explicar Serrano, la dotació destinada als col·legis també s'ha duplicat, en una aposta per mantindre aquestes instal·lacions en condicions òptimes i donar resposta a necessitats acumulades després d'anys en què part de la infraestructura educativa "va estar condicionada per la situació dels barracons". El regidor va assenyalar, en aquest sentit, la voluntat de reforçar especialment els equipaments escolars i el col·legi Montcabrer.

Els comptes també busquen guanyar capacitat d'acció en altres àrees de despesa. Molina va remarcar que el capítol 1, corresponent a personal, ha reduït el seu pes relatiu dins del pressupost, passant del 56% al 53,5%. Es tracta d'un descens significatiu en termes d'estructura pressupostària, ja que acosta el consistori a l'objectiu polític de continuar rebaixant progressivament el pes de la despesa de personal per sota del 50%, sense renunciar per això al manteniment dels serveis públics.

En paral·lel, el pressupost de 2026 incrementa la seua capacitat inversora. El capítol 6, destinat a inversions, és segons el govern municipal el més alt de la història de Muro i registra un augment pròxim al 190% respecte a l'any anterior. Dins d’aquest apartat es consignen al voltant de 265.000 euros d'inversions estructurals, una xifra que l'executiu considera rellevant perquè obri la porta a actuacions de manteniment, reurbanització i millora urbana.

Entre les intervencions previstes figuren la construcció del gimnàs i la substitució de les cisternes del col·legi Montcabrer, la millora del polígon El PI amb suport de l'Ivace, així com les aportacions municipals vinculades a diferents plans d'inversió. A això s'afegeixen actuacions de reordenació i millora en carrers com Ausiàs March, Aitana, Alqueria d'Asnar i 9 d’Octubre, així com una inversió destacada en camins, en línia amb la voluntat de reforçar tant l’espai urbà com el manteniment del terme.

Pel costat dels ingressos, Serrano també va destacar l'increment del 2,14% en la participació dels tributs de l'Estat, un factor que ajuda a apuntalar la previsió econòmica d'aquest exercici. Segons el regidor, aquesta millora en la participació estatal contribueix a consolidar un pressupost que no sols creix en volum, sinó que també intenta ordenar millor les prioritats municipals.

Amb aquests comptes, el govern local defensa que Muro consolida una línia de gestió basada en tres eixos: estabilitat financera, absència de deute i retorn dels recursos a la ciutadania. La lectura que fa l'executiu és que "el municipi ha passat d'acumular estalvi al banc a mobilitzar-lo progressivament en forma de serveis, ajudes i inversions útils, sense comprometre l’equilibri pressupostari. Els diners que abans estaven al banc, ara estan al carrer via inversions i també via serveis", va resumir Molina.

L'aprovació inicial dels pressupostos obri ara la fase administrativa prèvia a la seua entrada en vigor definitiva. Si no es produeixen incidències en el període d’exposició pública, l'Ajuntament confia que el document puga començar a executar-se en poques setmanes. El missatge que trasllada el govern és clar: “un pressupost més alt que mai, amb més cobertura social, més manteniment, més inversió i la mateixa idea de fons que ha volgut projectar durant tota la tramitació: créixer sense endeutar-se i reforçar el poble des de la solvència". I tot això amb una visió de futur, de recuperar patrimoni de la mà de Fons Europeus i l'impuls d'altres administracions, "amb la cerca constant d'ajudes i subvencions que garanteixen la sostenibilitat del municipi i s'encaminen cap al futur amb més força".