ALICANTE. Ubicat en la llunyania aparentada per l'asfalt de l'avinguda de Dénia, el Barrio Obrero d'Alacant s’explica amb la senzillesa que altres racons de la ciutat no han pogut preservar. I no és que aquest barri no regale curiositats, sinó que les seues limitacions d’espai han impedit grans experiments per a fer-lo canviar. Un obstacle que sovint resulta una virtut.

Els seus veïns mai no han sigut seduïts ni obsequiats amb els projectes megalòmans –i a mitjà termini fracassats– que altres barris sí que han vist desenvolupar. Campoamor va canviar el seu mercat tradicional per un auditori luxós però ineficient en termes de vitalitat. La zona portuària d'Alacant va renunciar a l'aprofitament de les cases obreres d'Heliodoro Madrona i va desplegar el Panoramis, que aspirava a ser l'etern centre comercial de referència i s'ha hagut de reconvertir. I el Barrio Obrero, en canvi, es va haver de posar en peu de guerra fa no massa quan des de l'Ajuntament projectaven nous blocs d'edificis en els descampats que separen la carretera de les cases baixes, que s'haurien vist encaixonades en aquest petit racó que encara es manté entre la intimitat proporcionada per la seua timidesa geogràfica.