VALÈNCIA. Habilitar una perruqueria a un local és un repte per al qual no se sol telefonar a arquitectes. Però intervencions acurades com les del col·lectiu Kavalyo per a este xicotet comerç d’Alboraia demostren que l’arquitectura sí que cal.

“Les obres de reforma van començar en un local formalment tan rígid com qualsevol caixa de sabates”, conten des d’esta jove oficina valenciana. La primera decisió fou centralitzar tots els tocadors en una illa i a partir d’ací, es va desplegar tot el projecte. Una decisió a contracorrent de totes les perruqueries amb dos premisses: donar llum a un local orientat al nord-oest i donar-li una escala humana i suau al local.

“Hi va haver un poc de resistència al principi per part de la clienta, perquè tenia una idea preconcebuda molt clara de com havia de distribuir la perruqueria. Pensava que els tocadors tindrien massa presència i es reduiria massa l'espai de circulació. Però en realitat, d'aquesta manera aprofitàvem més el local, perquè no tindria una única banda de comunicació de tres metres d'ample. La distribució general va ser pensada perquè l'usuari es trobara elements singulars segons avançara, per tant, calia que funcionaren independentment, sense necessitat de recolzar-se sobre paraments”.

Però l’illa central dóna molt més joc: “a l'hora de treballar és més còmode per als perruquers perquè poden comunicar-se amb diversos clients alhora de forma més directa i sense desplaçar-se. A més, tindre un plànol central en el qual hi ha miralls enfocats a les dues bandes crea un joc interessant de reflexos que multiplica i distorsiona l'espai”.