CASTELLÓ. Maletes de terra és el record d'aquelles dones que al llarg de la història han sigut invisibilitzades i oblidades. En un moment, com diu Sònia Alejo, on aquestes eren "atacades per altres pandèmies, com ara el feixisme". A l'obra, cinc dones comparteixen el seu pas per un món d'entreguerres. Ames de casa que lluitaren per mantenir els nuclis familiars intactes, dones que clamaren per la llibertat i foren empresonades, i d'altres que hagueren directament d'exiliar-se. Ni la vida fou justa amb elles ni el pas de la vida esborrant-les. Tanmateix, la companyia de Vila-real Visitants Teatre va emprendre en novembre de 2019 un exhaust camí per a recuperar-les.
Un camí que de fet no està sent gens fàcil. I és que la crisi del coronavirus ha fet que l'espectacle de la dramaturga Sonia Alejo no haja pogut a penes representar-se. Menys de cinc funcions acumula la producció castellonenca, que tant de bo ha convençut al jurat dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes per a ser considerada com la millor peça d'arts de carrer del 2020.
-Hi ha molts errors del passat que encara són idèntics en el present. Han aconseguit les dones de l'avui la visibilització que no van tenir les seues precursores?
-Reivindicar la dignitat de les dones és una feina que mai acaba. En els darrers anys s'ha donat a conéixer a moltes dones dramaturgues, però possiblement no se'ls dona la visibilitat que acaben de tenir. Núria Vizcarro, Mafalda Bellido, Begoña Tena, Lucía Saez... Hi ha moltes dones, però no se'ls acaba de fer valdre, no sé si perquè no som un reclam per als mitjans.
