CASTELLÓ. Possiblement la paraula "perifèria" s'haurà repetit més d'una cinquantena de voltes durant la primera sessió del Congrés d'Arts Escèniques de Castelló que es va inaugurar ahir de la mà de la regidora de Cultura, Verònica Ruiz, i del vicepresident de l'Associació d'Empreses d'Arts Escèniques del País Valencià (AVETID), Tomas Ibáñez; ambdues institucions organitzadores juntament amb la Universitat Jaume I. Tant de bo, no és d'estranyar. Al mateix temps que cadascun dels professionals invitats anaven assumint el torn de paraula, quedava clar que quasi totes les arts es troben a la perifèria, d'una manera o altra. Estan els pobles petits a la perifèria de Castelló? Sí que ho estan. Però també aquesta està a la perifèria de València i, mentrestant, la gran capital hi és a la perifèria de Madrid. D'igual manera ocorre entre les diferents disciplines... El teatre de carrer viu a l'ombra del de sala, però si posem per cas la dansa, aquesta hi és encara més soterrada. Doncs bé, enfront d'aquesta situació és lògic que el discurs viatjarà durant tota la sessió entre un missatge esperançador i un més angoixant.
La mateixa regidora de Cultura lamentava com la "mancança" de polítiques adients no pot ajudar a potenciar aquesta perifèria "invisibilitzada", que clar està, també hi té les seues coses bones. "És imprescindible que vos ajunteu tots i ens doneu una marxa enrere. Sigueu reivindicatius, dona igual que estiga'm poc abans d'eleccions. Sou bàsics per a tindre una societat crítica i lliure", manifestava Ruiz. També, Ibáñez -qui és alhora director de la companyia Visitants- assenyalava com Castelló, terra amb una activitat escènica d'impacte estatal, provincial o inclòs internacional, "no té una estructura clara i una visibilitat suficient". Arribava doncs el moment de posar sota la taula plantejament de futurs; debat que continua també avui.
"Som una professió o una ficció com a sector? Tenim unes polítiques adequades? Hi ha polítiques territorials on es conta en les arts escèniques de Castelló?". Ací algunes de les respostes que es dóna el sector:
Creació
-"Des del punt de vista de la creació, la perifèria es veu com un concepte molt positiu, ja que tenim una qualitat de vida -sobretot als pobles- espectacular; tenim més facilitat de conciliar la nostra vida privada i mai hem tingut el prejudici de la mobilitat. Ens hem acostumat a llançar la mirada molt cap a fora. També, s'ha de tenir en compte les facilitats logístiques, és més senzill tindre un local en condicions. Hi ha com una espècie de xarxa de col·laboració en el nostre entorn amb les persones que tenim a prop, perquè és gent amb qui ens relacionem en el nostre dia a dia" (Sonia Alejo, La Medusa)
-"Estem pegant passos enrere en les arts en general perquè permetem la censura. És més, ens instal·lem l'autocensura, tant els creadors com els gestors i programadors. Busquem el correcte i agradar. Així estem despullant l’art de la seua funció transformadora. Entre tots estem portant-lo a l'innecessari" (Leandre Escamilla, Xarxa Teatre)
-"Xilxes és un desert cultural que va des de Nules fins al port de Sagunt. La nostra tasca de crear està per tant ací. Els creatius oblidem que hi ha un sector que és el públic. La gent no ve a la meua sala de 30 butaques, però van als bous, quan realment no els interessa. Per això s'ha de sembrar una llavoreta i crear escoles perquè el dia de demà es vaja al teatre. S'ha de superar eixe pensament mediocre basat en el fet que la cultura va associada a festa i a l'esport" (Amanda Aguilella, La Inestable Companía de Títeres)
-"Fa set anys es va obrir una aula de dansa en l'UJI. Fa sols set anys que existeix la dansa contemporània a Castelló, perquè abans no hi havia una estructura de formació. Tot i això, a les escoles municipals encara no se sap que es pot aprendre dansa, perquè a la programació tampoc se sap encara que hi ha dansa" (Pepa Cases, actriu i ballarina)
-"Una de les contres més importants són les futures generacions. Observe i no veig jóvens en aquest mateix congrés, però tampoc en altres xarrades o cites amb professionals" (Pepa Cases, actriu i ballarina)
-"En el meu cas em dedique al teatre perquè sóc d'Almassora. Sí, perquè quan era adolescent l’ajuntament va tindre la iniciativa de crear una escola de teatre, si no forà per això no m’haguera dedicat mai a aquesta professió. Ens condiciona molt la sensibilitat que hi ha cap a la cultura allà on naixem. Com ha d'aplegar l’impuls si no estem en contacte amb alguna cosa que ens espente cap aquí?" (Sonia Alejo, La Medusa)
-"Passem molt de temps creant espais per a tenir futurs creadors, però poc per a crear" (Pau Ayet, Fit Carrer)
-"Hi ha una mancança d’espais de creació. Seguim assajant a les cases, perquè no hi ha residencies a Castelló i aquesta és una ferramenta molt útil per als creadors, per a compartir el procés creatiu amb els altres professionals i per a dur a gent de fora. No m’ho invente, existeix i crec que podem reclamar-ho." (Laia Porcar, La Ravalera)
-"Les residències no són espais on es deixa assajar a la companyia quatre dies abans de l'estrena. Com tampoc és fer temporada a un teatre quan sols actues quatre dies. És una qüestió molt lligada a l'administració, que si estàs treballant dos mesos o un any i no generes economies per a la teua companyia, necessites tranquil·litat i poder menjar cada dia" (Toni Pastor, productor i distribuïdor teatral)
-"La cultura és evident que no és una prioritat política, per això hem de crear nosaltres les nostres sinergies. Ningú vindrà a oferir-nos-ho, hem de tindre nosaltres eixa voluntat. I així potser tinga'm suports puntuals." (Sonia Alejo, La Medusa)
