En el cas dels xinesos, 2017 serà l’any del gall, que està associat a èpoques d’eficiència i rectitud, especialment en les administracions públiques. No conec com funciona el sistema oriental que lliga els anys amb els diferents animalets que representen qualitats negatives i positives, però crec que aquest any serà clau en la redefinició de l’arquitectura institucional que tenim els valencians.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha col·locat aquesta setmana el focus sobre la reforma de la llei electoral valenciana en afirmar que defensarà que s’incloga una limitació de mandats per als caps de Consell, que no podran ser reelegits més d’una volta. La llei electoral valenciana, avui ja obsoleta en alguns aspectes, és una peça clau, com ho és també la reforma de l’Estatut –ensorrada en el Congrés dels Diputats des de fa anys-  i l’aprovació d’un nou sistema de finançament autonòmic. Tres marcs fonamentals per a renovar la vigència de les normes de convivència dels valencians i les nostres relacions amb la resta de l’Estat.

En la dècada dels vuitanta, els legisladors ja se n’adonaren que les seues prevencions per a evitar la fragmentació del nou Parlament valencià havien sigut excessives i que la introducció d’una barrera electoral, que obligava a superar el 5% dels vots emesos per a obtenir un escó al Palau dels Borja, deixava sense representació a milers d’electors. Malgrat això, i després de vàries temptatives fallides, la llei no es va reformar. 

Des d’aquells debats fins ara, la llei ha anat envellint, mentre la societat exigia que es tingueren en compte qüestions fonamentals com la paritat de sexes, una representació real i equilibrada dels electors més que dels territoris i, sobretot, que s’introduïren mecanismes de contrapés i control que impediren a qualsevol persona o partit apropiar-se de les institucions. El debat sobre la reforma de la llei electoral valenciana és capital i hauria de tindre un perfil propi, al marge del debat que tindrà lloc també al Congrés dels Diputats impulsat per Ciudadanos i Podemos, que aspiren a un sistema representatiu més pur.