VALÈNCIA. José Pazos (Madrid, 1982) hacanviat d’aires. “Alacant està molt deprimida culturalment i s'acaba molt ràpidament”, alega, tot i que no és una qüestió que l’haja assaltat ara, després de tres dècades vivint a la ciutat culpable de gran part dels seus projectes musicals. L’últim Futuro Terror: “Sempre he estat cremat d’eixa ciutat, l’estrany és que no haja marxat abans”.

Enrere deixa el bressol on va decidir que seria músic i on va viure ritus iniciàtics en directes com el d’Aina. “Els últims 15 anys la música que més hem consumit a Alacant és la que portàvem nosaltres perquè féiem intercanvis amb grups que ens agradaven d'altres ciutats”, raona Pazos, afegint que “ara hi ha una programació més que desent”, de la qual s’ha emancipat.

Ha acabat treballant a Castelló però vivint a València. Al seu nou ecosistema, el músic ha trobat una connexió entre grups que podria semblar-se al que es coneix com a escena. “Hi ha un nucli suficientment ampli de persones que es donen suport unes altres al voltant d’una sèrie d'espais”, descriu el músic.

Ha passat un any des que Futuro Terror va publicar Precipicio (BCore), tercer àlbum d’estudi del trio que formen Pazos, Néstor Sevillano i Héctor Bardissa. Ha sigut un any intens: més concerts, més entrevistes, un salt de nivell que perceben quan viatgen a altres ciutats. Pazos ha acabat exhaust, confessa, i semblen dies de descompressió per a la formació: “Estem en un punt complicat. Vam pensar inclús en trencar, potser era un bon moment per a deixar-ho perquè fins ací ha estat de l’hòstia”. Sembla, tanmateix, que no ho faran per una qüestió tan simple com l’addicció: “Quan hem deixat de tocar m’adone que no vull parar, que estic gaudint molt; el grup seguirà”.