VALÈNCIA. En l’antic magatzem de dents del ratolí Pérez, al carrer Borrull de València, l’activitat és tan frenètica que les màquines tiren fum. Literalment. Desenes de milers de molars, canins, incisius o premolars arriben des dels 5 continents i entren fent soroll per diverses canonades arribant, fins i tot, en carregaments transportats per minúsculs trens que corren pel sostre del local. És igual l’edat que tingues: Visitar l’espai, ple de mapes, de mecanismes interactius i de maquinària industrial et fa entendre que si alguna vegada en la vida has perdut una dent, els ratolins que treballen per a Pérez l’han dut ací. Segur.
“Un dia estàvem berenant i ens va cridar per telèfon un tal Odón Pérez dient-nos que ens necessitava ací al carrer Borrull. Nosaltres pensàrem que s’havia equivocat, però al dia següent ens va tornar a cridar: “Rosa, Paula, Vicent; no heu anat al carrer Borrull i vos necessite”, conta Vicent Vila, un dels membres de l’equip.
“Vàrem vindre i la veïna de dalt, Maria, baixà per donar-nos una clau de ferro enorme. En entrar ací, vàrem vore que estava tot tancat i destrossat. Semblava una fàbrica antiga. Estiguérem investigant qui era este Odón Pérez i vàrem saber que Odón ve del grec ‘odus, odontos’ que significa dents. I vàrem descobrir que el ratolí Pérez es diu Odón de nom”, narra. “En entrar ací dins trobàrem en una caixa els plànols de l’antic magatzem de dents del ratolí Pérez i hem reconstruït la fàbrica tal com estava”, explica la faula Vila, que va ser director del Teatre Escalante durant 27 anys.
