VALÈNCIA. Guardonat amb el Premi Pépite France Télévisions 2016, El carter de l’espai (Joventut, 2018), de Guillaume Perreault, és un còmic per a infants que conta la història de Bob, un carter espacial que sempre segueix la mateixa rutina, ja que li resulta senzilla i metòdica i el porta sense problemes ni embolics de planeta en planeta. De sobte, però, un matí li anuncien un canvi de plans: els trajectes habituals s’han modificat i a partir d’aleshores haurà de fer un itinerari diferent cada dia. És cert que la tràgica notícia, al començament, l’entristeix però aquest simpàtic personatge no sospita que, realment, aquest només és l’inici d’una aventura desconeguda i plena de sorpreses enriquidores i de troballes agradables. Es tracta, doncs, d’un argument amb una idea principal bàsica, com és la importància d’allunyar-se de la zona de confort, és a dir, d’atrevir-se, de llançar-se a provar coses noves i de no tindre mai por dels canvis a què, sovint, hem de fer-hi front.

Contràriament a aquest entusiasme per l’acceptació dels imprevistos, el treball de l’autor canadenc Guillaume Perreault no presenta grans innovacions gràfiques i es caracteritza també en aquesta obra per un estil uniforme basat en la precisió i la meticulositat compositiva i cromàtica. Ara bé, aquest fet no s’ha de considerar com un tret negatiu, ans al contrari. Les seues són unes il·lustracions amb representacions fantàstiques de mons animats i plens d’humor. Així, juntament amb aquest carter candorós dibuixat amb una línia simple i de gestualitat expressiva que sorprenentment perd la forma dels peus una vegada vesteix l’uniforme, es descobreixen tot un seguit de pàgines amb il·lustracions de vegades a sang, d’altres retallades sobre el fons blanc i quasi sempre dividides en vinyetes, que mostren indrets imaginaris que s’identifiquen amb una gamma de tonalitats suaus diferenciades, on habiten els éssers més estrambòtics els quals comparteixen la senzillesa formal del protagonista.