Diuen que la persona és l’únic animal que entropessa dues vegades amb la mateixa pedra. En el cas de l’estat espanyol i el seu funcionament econòmic desequilibrat, aquest refrany esdevé una realitat absoluta. Alguns membres del govern espanyol sembla que no tenen clar allò de “si vols arribar a un lloc diferent, hauràs d’agafar un camí diferent”.

Tothom coneix el creixement que va experimentar l’economia de l’estat espanyol en base al crèdit indiscriminat i irresponsable des de mitjans dels 90’s fins l’esclat de la bombolla immobiliària i financera entre els anys 2007 i 2008, les conseqüències de la qual encara es deixen sentir.

Però hui vull que parlem del que està passant ara i que reflexionem al voltant de si la societat i la classe política han après alguna cosa de la desfeta que vam patir. Comencem pel principi, donen una ullada al gràfic que hi ha a continuació, m’he baixat del web de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) les dades que fan referència a l’evolució del PIB, del consum de les famílies i la formació bruta de capital fix (FBKF, la inversió a grosso modo) en euros corrents, de l’any 2006 al 2016 (ambdós inclosos). Amb eixes dades he generat el gràfic que tenen a continuació.