VALÈNCIA. La genètica és hàbil en copiar rostres, actituds, silencis còmplices. Entre Anna (València, 1992) i Francesc (Almàssera, 1961) hi ha 31 anys de distància i molts centímetres de confiança per a crear junts una nova editorial en valencià. “Jo sóc un dels autors, ella és la directora”, s’excusa el periodista, escriptor i pare d’una jove llicenciada en Comunicació Audiovisual que aporta al projecte la perícia per a narrar amb imatges, la destresa per a connectar amb els lectors a través de les xarxes socials i la lògica per a dur la comptabilitat de l’empresa familiar.
“Companyia Austrohongaresa de Vapors?” Més que el fet de dirigir l’editorial, el que va impactar Anna és el nom “tan poc comercial” amb què ja l’havia batejat son pare, no sabem des de quan: “És un homenatge a Berlanga i a la quantitat d’escenes en què esmenta l’imperi austrohongarés en les pel·lícules. Hi ha gent que conta que el pare de Berlanga era amic del cònsol de l’imperi i quan era xiquet, visitava sa casa. Siga certa o no aquesta història, per a ell simbolitza una imatge de l’absurd, és un poc kafkià. I en eixe sentit, demostrava que l’imperi, que se’n va enfonsar econòmicament, era una organització caòtica”. El ridícul s’entremescla amb una referència històrica a la Compañía Valenciana de Vapores; “que em transmet la idea d’aventures”, somriu murri aquest seriós somiador.
En nou mesos en actiu ja sumen quatre publicacions: una novel·la, dues traduccions i una biografia, unides per l’historicisme i el reconeixement de la vàlua de grans professionals. Les trobem en 180 llibreries del territori valencià. “No creia en el futur d’una empresa basada en el paper i m’he sorprés del nombre de vendes. Hui has de buscar al lector amb promocions a través d’Internet. Els seguidors interaccionen molt a les xarxes. Una nota diferenciadora nostra és la creació de vídeos artístics a la manera de cartells de presentació”, assegura Anna, que mira satisfeta son pare: “Totes les editorials en valencià anem en el mateix vaixell. Som amics, traductors, periodistes. La batalla la guanyem entre tots. Jo mateix he presentat l’últim llibre de Rafael Solaz. Si es publica un llibre bo en valencià, als lectors li agradarà llegir en la nostra llengua i construirem una societat lectora en valencià”.
La Fábrica de Hielo va acollir en abril la primera presentació de Valencia Sic Transit
Per al primer viatge de la companyia, Francesc s’ha guardat la seua quinta novel·la, Valencia Sic Transit. És la més intrínseca. Aquella que viatja del tardofranquisme a la Copa Amèrica; aquella en què descobreix, envoltat en una fantasia geogràfica, l’afany familiar per la impressió i aquells complexos mecanismes fabricats a Alemanya: “en el número tres de Covarrubias radicava la impremta que mon pare i dos cosins havien inaugurat en la primera meitat dels anys seixanta del segle XX” (Bayarri, 2016: 12). “És el llibre que més m’agrada. Diu que no te res a veure amb ell, que és una falsa biografia, però hi ha històries que et recorden a ell o a algun amic. Hi ha coses que saps que les conta personalment, que li han passat”, desvela Anna. Tot seguit, Francesc ho matisa: “Hi ha molt de mi, però no en el sentit de contar coses reals. Hi ha frustracions, esperances, malsons personals”.
Justícia històrica
Els següents dos llibres tirats a impremta són, per a la direcció de la companyia, de justícia històrica amb dos valencians de renom. L’un rescata de l’oblit un soldat republicà, el primer a desfilar per la capital francesa després del desallotjament dels nazis, una fita que va ser eclipsada interessadament per la publicitat francesa i espanyola. Amado Granell, el valencià que va alliberar París és una traducció al valencià del llibre de Cyril Garcia, un historiador francés descendent d’exiliats republicans. “Era un personatge que m’interessava molt. El coneixia després de llegir La Nueve d’Evelyn Mesquida i El español de la foto de Paris de Trilles. I ara, en saber que eixia la seua biografia, em va paréixer un magnífic projecte la traducció al valencià”, explica Francesc, l’artífex.
“Anava llegint-lo en imatges”, relata Anna, qui, com a vocacional realitzadora, explotarà el vessant audiovisual de l’emocionant periple d’Amado Granell: “Hem fet una proposta de documental per a la nova televisió. L’hem presentada conjuntament amb InfoTV, de Juli Esteve. De fet, ja tenim material gravat. Vam començar amb el preguió i a posteriori hem rodat ja algunes entrevistes. D’alguna manera, acabarem fent un bon documental de 50 minuts”.
