VALÈNCIA. La balena és un dels grans símbols del nostre planeta, tot i que encara és un misteri per a l'home, segles després d'investigacions i d'una relació turmentosa, sobretot per als cetacis, però també per a les comunitats de baleners que, al llarg dels segles, tingueren una duríssima vida a bord d'aquelles indústries flotants, a mig camí entre l'heroïsme i la temeritat. Si el fred, la tempesta i la mala mar ja són, en si mateixa, el preludi d'una navegació complicada, imaginen llançar-se, amb estes condicions, perquè algú des de dalt d'un màstil cridara a pulmó obert "per allà rebufa", dalt d'una barcassa menuda, junt amb uns pocs remers i un arponer per a caçar un catxalot vint voltes més gran que l'embarcació i que a sovint podia arrossegar-la a quilòmetres del vaixell matriu.
Digau-me Ismael
La vida tenia un escàs valor entre les tripulacions dels baleners del segle XVIII, posem per cas, i més encara si tenim en compte que passaven molts mesos –anys a voltes– navegant per tots els oceans, perseguint les poblacions de balenes migrants. I que a penes passaven unes setmanes en casa, amb la família, el temps just per a encomanar un altre fill que els marins podien conéixer temps després d'haver nascut; si les coses es posaven tortes podien passar anys fins i tot, ja que els naufragis eren comuns i també tota classe d'altres incidents, ventures i desventures. Les mares llavors contaven als fills, per les nits, històries on el pare rondava per totes les mars del món darrere de sers enigmàtics que vivien en l'aigua i podien nadar milers de quilòmetres però no eren peixos, sinó una espècie molt distinta, mamífers inteligents, com galfins i marsopes.
I així creixia en l'imaginari dels menuts l'anhel per seguir les passes del pare i llançar-se a l'aventura, com Ismael –digau-me Ismael– que en Nantucket s'embarca en el Pequod, amb el capità Ahab i l'arponer Queequeg. L'illa propera a Boston va ser, d'alguna forma, el Marstal de Carsten Jensen o el Macondo de García Márquez. Natucket fon el mític port balener d'on partí l'obsessió per Moby Dick, d'on va salpar també l'Essex, en la història del qual està inspirada la universal novel·la de Melville i que narra de forma extraordinària Nathaniel Philbrick en Dins el cor del mar.
