Aeroport de l’Altet: la identitat escurada de 'la terreta'

Ho fa la veu gravada de César Lechiguero, veu de la megafonia en valencià dels aeroports valencians i també de Babalà. No és fàcil adonar-se’n. S’ha de tindre l’oïda fina: el tercer anunci és per als de tercera regional. Potser per això sona un pèl més baixet que la resta.

Els cartells trilingües es fan presents per obligació. L’aeroport d’Alacant-Elx Miguel Hernández és el nostre gran no-lloc, encara que realment caldria preguntar-se si és nostre. Conforme l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Baix Segura escalen posicions quant a població, un fenomen queda patent en les terminals: l’Altet és un aparador funcional de productes genèrics. Una assignatura pendent. La majoria dels souvenirs equivalen a allò que coneixem com arròs amb coses: flamenques, toreros i bous de trencadís. Dissenys distorsionats sense cap significat cultural, enfosquint qualsevol indici d’història pròpia. El procés d’estandardització global s’ho engul tot. Els embolcalls de xocolates i torrons fan cas de suggeriments que s’imposaran per tot arreu, si no alcem la veu.

Se’ns acaben els torrons, de fet. Bona part de l’oferta torronera ni tan sols és de Xixona. Trobar un imant on pose Lucentum o Acra Leuke és tan difícil com trobar-ne un on diga Alacant. Missió impossible, però gens estrany. No és casualitat que este siga l’únic gran aeroport d’Europa sense connexió en tren amb la ciutat. Quan se’ns esborra la identitat, se’ns precaritza encara més.

“Tierra de fiestas, de parranda y flores, de naranjos y albahacas, de bailes al compás de los tambores”. Miguel Hernández ens presentava com una gran festa. Som líders del turisme en la pràctica i en el paper, perquè l’Altet també forma part de la història de la literatura. “Només es coneixen les coses que domestiquem”, li diu la rabosa al princepet. “Els hòmens ja no tenen temps de conéixer res. Tot ho compren fet, a les botigues”. La frase apareix com una premonició. Antoine de Saint-Exupéry va fer un aterratge d’emergència a l'aeròdrom d'Alacant mentres volava donant suport a les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola. Ací passà uns dies on, segons diuen, escrigué parts importants de la seua obra mestra.

En molts sentits, l’aeroport de l’Altet és un reflex de les tendències socials, empresarials i polítiques de les comarques del sud valencià. En la millor terreta del món confluïxen diferents cultures i llengües, però la identitat tradicional d’esta terreta continua escurada. “No volarás. No puedes volar, cuerpo que vagas por estas galerías donde el aire es mi nudo”. Els versos del poeta oriolà, la penitència.

David Córdoba Bou (Alcoi, 1988) és comunicador i viatger. Diplomat en Turisme i graduat en Comunicació Audiovisual, és el creador del pòdcast cultural La Paraula Clau.

@ModriKozolec