Amb quin valencià te n’aniries a sopar?

VALÈNCIA. És habitual en les gales benèfiques als Estats Units subhastar sopars, dinars o vetlades en general amb famosos. En compte de donar diners, algunes actrius, cantants, actors, models o personatges coneguts en general donen part del seu temps a una causa solidària. L’any passat sense anar més lluny algun milionari va sopar amb Di Caprio i Winslet, els protagonistes de Titànic, i els seus diners es destinaren a la lluita per millorar al medi ambient. Si algú amb molts diners per exemple és molt beatlemaníac i vol conéixer a Ringo Starr, potser en tinga l’oportunitat, i acabe pagant una xicoteta fortuna per sopar amb ell. 

Este sistema no és habitual en les subhastes solidàries espanyoles, on som més de subhastar objectes. Però i,  si els nostres famosos es copiaren del star system americà i donaren part del seu temps per a causes benèfiques, es recaptarien diners? Estic segur que sí, però pel temps de quin famós valencià estaríeu disposats a pagar diners? Qui seria el més car?

Esportistes - Segur que per sopar amb futbolistes hi hauria gent disposada a amollar molta pasta, potser més per les estreles del València, però també pels de qualsevol equip valencià d’elit. També exfutbolistes del València com Kempes, Villa, Albelda o Aimar estarien prou cotitzats. Els jugadors de basquet per descomptat que en recaptarien bona cosa, i els tenistes Ferrer i Ferrero tenen molts seguidors. Però, i els atletes, i els ciclistes, i els judokes, i el castellonenc Pablo Herrera -que és medalliste olímpic- o el regatista olímpic de Santa Pola Iván Pastor? I que passaria si el sorteig fóra amb els paralímpics més coneguts com David Casinos o Ricardo Ten? Segurament tenen tant de mèrit o més que algun futbolista milionari, però la seua cotització seria igual?

Actors – Dels futbolistes no esperes que tinguen molta conversa, en canvi els actors els pressuposes més xarradors, però et pots sorprendre negativament perquè molts són en realitat prou tímids. Actors famosos com Ana Duato, Miguel Ángel Silvestre o Nuria Roca tindrien molts pretendents, però amb quines intencions? Brad Pitt va subhastar en 2011 un sopar i nit d’hotel amb ell, el resultat d’aquell encontre és desconegut, però s’assegurava que tenia “permís d’Angelina”. També Emilia Clarke va oferir la possibilitat de vore un capítol de “Game of Thrones” amb ella, el mateix Brad Pitt va oferir 120.000 $, però algú el va superar oferint 160.000 $ per eixe visionat conjunt. Fantasiejar amb una vetlada romàntica amb un actor o actriu és molt comú, ara bé, que realment puga passar és molt difícil, i en estos casos serà molt car i amb final segurament per a tots els públics. 

Humoristes – Normalment els famosos més divertits són també els millors companys de festa. Anar-se’n a fer-se una cervesa o una cassalla amb Eugeni Alemany, Carlos Latre, Maria Juan, Arturo Valls o Xavi Castillo sembla un pla perfecte. No crec que ningú estiguera disposat a pagar una fortuna per passar una bona estona entre rialles, o igual sí, tot és qüestió de proposar-ho. 

Polítics – Imagineu-vos que podeu pagar per xarrar amb el President de la Generalitat dos hores sense que ningú vos molestara. Segur que més d’un empresari estaria temptat a intentar convéncer-lo de fer esta o esta altra inversió. Sempre ha passat, però sense necessitat de donar diners de manera altruista en el camí. Polítics com Oltra, Ribó, Grezzi o Fuset també tenen molts fans i detractors, la qual cosa pot suposar que el guanyador de la subhasta fóra un hater que només tinguera la intenció de fer-los canviar de polítiques, i els podria eixir la bona acció molt cara, com a Calatrava. Per això no crec que esta subhasta tinguera massa voluntaris.

Artistes com Manolo Valdés o Mariscal, escriptors com Matilde Asensi o Santiago Posteguillo, músics com José Manuel Casañ, Carlos Goñi o Soledad Giménez... vos feu una idea de quins valencians podrien suhbastar un sopar, un dinar o un concert privat? Que més d’un soltaria una bona llenya per un concert privat de Camilo Sexto, o per reunir de nou només per als amics a Obrint Pas.  En canvi resulta curiós que les persones a les quals van normalment destinats eixos diners, no rebrien ni un minut del temps d’aquells que liciten en les subhastes solidàries. 

Viatge en el temps

De totes formes anem un pas més enllà, i pensem per un moment que tenim un cavall de Troya com el que imaginava J. J. Benítez, i podem viatjar en el temps. Amb quin personatge rellevant de la història valenciana voldries reunir-te?

El primer que cal fer és conéixer la història, perquè encara que no fóra valencià estaria bé poder xarrar amb Jaume I. El Conqueridor fliparia en vore com ha canviat el món, i especialment en descobrir que, després de tot el que ha fet, no té una avinguda en València, sinó un simple carreró fosc i menut al Carme. 

També hi hauria qui buscaria reivindicar el paper de la dona en la història i voldria reunir-se amb Isabel de Villena o amb les filles de Joan de Joanes, Dorotea i Margarita Joanes les quals, si bé no firmaren cap obra, sembla que eren les que duien avant el taller de son pare. 

Els estudiosos i acadèmics amb dubtes sense resoldre voldrien de segur parlar amb els Borja, amb el botànic Cavanilles, Sant Vicent Ferrer, Francisco Tárrega, Lluís Vives, Joanot Martorell, Ausiàs March, Sorolla o Vicente Blasco Ibáñez. Però més enllà de l’interés que tinga reunir-se amb Calixte III o José Ribera, t’ho passaries millor que desfasant una nit en Chimo Bayo?

Després de molt de pensar, crec que hi hauria dos persones que tindrien molta parròquia entre la gent gran: Concha Piquer i Nino Bravo. La Piquer  encara conserva una legió de seguidors entre la gent jubilada, i Nino Bravo ha tocat el cor de manera transversal a moltes generacions de valencians. 

Però tot açò és especulació. Ací podríem sortejar una lliçó de karate amb John Cobra o una classe personal de gimnàs amb  Rafa Mora i tindria molta més recaptació que una classe personal de judo amb la primera dóna en aconseguir un or olímpic, l’alacantina Miriam Blasco, o que una lliçó de tenis amb Anabel Medina guanyadora de 2 Roland Garrós per parelles. Perquè així és la societat actual: cues de diverses hores per aconseguir la firma del llibre de Tamara Gorro, i en canvi no cal esperar ni 5 minuts perquè et firme amb un dibuix el genial Paco Roca. Potser si Joan Fuster haguera sigut tuitstar  Estellés youtuber i Isabel Clara – Simó,  instagramer hagueren arribat a més gent que sent uns escriptors excepcionals. En un món on la fama, els diners i la transcendència social són tan relatius com la quantitat que estàs disposat a pagar per sopar amb el teu ídol, tant de bo eixos nous ídols de xàrcia social donaren el seu temps a la solidaritat i no a parlar del seu perruquer o el seu outfit.