Ens donava l'avís el Gremi de Forners i Pastissers de València, que compta amb 17 forns agremiats, alguns amb més d'un despatx de pa, entre els establiments més afectats per la DANA. "Molts forns hauran de jubilar-se a la força, uns altres no saben si tornarà a obrir, i alguns ja no tornaran a ser els forns que hem conegut", comentava resignat Juanjo Rausell, president del Gremi. Els forns de Paiporta, Benetússer, Aldaia, Massanassa, Catarroja, Alfafar, i també d'Algemesí, Xiva o Utiel són els més afectats per la força destructora de l'aigua. Però nomenar pobles, fer un llistat de forns no farà que tornen a obrir les portes de vidre i a oferir-nos, com fan molts d'ells, centenars de productes acabats de fer cada dia. El que cal són ajudes: "fan falta molts diners per a obrir un forn des de zero" confirma Rausell. De fet, han obert un compte solidari on tots els diners aniran destinats als forns afectats: BBVA-ES18 0182 7710 48 0202582082
Un dels casos més dramàtics per a la seua població, Albal, és la Pastisseria Galán, que juntament amb el Don Pa Artesans, ho han perdut tot. En el cas de Don Pa han començat una recaptació de diners per a poder tornar a funcionar, i ja porta recaptats -en el moment d'escriure estes línies- uns 18.000 € dels 100.000 euros que necessiten, com a mínim. Ells tenien 9 despatxos de pa en la zona catastròfica, dels quals 7 s'han vist greument afectats. Mentre que Galán, forn premiat en moltíssimes ocasions per la seua excel·lència, ha passat per moments de molta frustració, que ens relata el mateix José Vicente Galán.
"En un primer moment ho donava tot per perdut, ara, gràcies a la gent, vull intentar reobrir".
La cronologia dels fets va ser similar a la de molts negocis de la zona. "Com ja ens digueren que hi havia jaleo, tancarem abans de les set. Estàvem en la porta esperant la meua germana i jo, quan veiérem la llengua d'aigua arribar. Ja no poguérem creuar a casa i anàrem a cals pares que viuen ací al costat a passar la nit, a mirar per la finestra". El resultat és fàcil d'imaginar, "la pastisseria va quedar destrossada, a les quatre del matí, com ja havia baixat el nivell de l'aigua baixarem a vore'la i ens adonarem del fet que no quedava res. Neveres bolcades, metro i mig d'aigua, tota una vida desfeta en un instant". No és estrany que es plantejaren tancar: "el xoc va ser molt fotut, ho veia tot molt cru i sí, ens plantejàrem tancar".
Però a poc a poc desenes de voluntaris els ajudaren a llevar el fang dels 1000 m² d'instal·lacions que tenia el forn, "hi havia quatre dits de fang per tot el forn, que havia sigut casa nostra durant tant de temps, maquinària i records totalment arrasats". I llavors va arribar el caliu de la gent, les forces en forma d'afecte de "no podeu tancar mai"; de missatges d'estima, "estarem allí els primers quan torneu a obrir"; i d'un pensament compartit amb la seua dona i la seua germana: "la història de Galán no pot acabar així". Els seus pares inauguraren el negoci fa 52 anys, i José Vicente finalment reconeix que vol intentar-ho, "és la meua professió, és el que sé fer, així que ara ja estic plantejant-me reobrir".
