X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

improversa es posa en marxa

Les dones al rap: entre terra de ningú i la necessitat de promoció

11/05/2018 - 

ALICANTE. El rap té nom de dona. Eixe és el títol amb què es presenta el festival Improversa dissabte al Teatre Arniches que aquest divendres obri amb Arkano i el diumenge amb Niño de Elche com altres caps de cartell. Les dos raperes de la Comunitat que participen, Susana Yaike i Tesa reflexionen sobre la promoció del sector i del paper que tenen.

La rapera alacantina, Yaike, valora molt aquesta classe d'iniciatives, "están muy bien". "Se necesitan iniciativas y que se junten más las iniciativas", explica, perquè "a veces cuesta más encontrarlas que quedemos las unas con las otras". Això sí, es mostra optimista i creu que "poco a poco nos vamos encontrando".

La valenciana Tesa creu que seria millor si es trobaren en altres condicions. "A mi el haver posat les dones un dia, i a la resta uns altres tampoc m’agrada molt però bueno, crec que hauria sigut millor mesclar-lo i no separar les dones en el dia de les dones", conta, "hauria sigut més inclusiu i efectiu. Ho vaig comentar amb els organitzadors però també es depenia de la disponibilitat de caps de cartells i d’històries".

"Cal suportar les dones al rap i a la música en general", continua Tesa, "perquè els grups solen ser de formació masculina i des que es fomenta ixen més grups de xiques i amb més qualitat". Eixa és la raó que fa que tinga clara la iniciativa de promoure el treball que fan, "el suport fa que tinguen possibilitats d’actuar a la música". Per a la rapera, "les dones tenim un handicap, la maternitat". Segons raona, "un músic que té projectes pot arribar a la maduresa en la trentena, que és l’edat de la maternitat". A un país on "les mesures de conciliació no existeixen" això aniria en contra de les dones.

Queda molt per fer

Si les dos coincideixen en què cal el suport femení, Tesa demana que "no hi ha que tractar-nos com a bitxos raros. Simplement se’ns ha de tindre presents en les programacions". Perquè del que vol fugir són situacions on "al recolçar-les es fan coses contraproduents". Si bé, pensa "que queda molt per fer, el fet que es plantege ja és una cosa", quan "abans no es plantejava". 

Al cas de Tesa, a més està que canta en valencià. Això creu que la deixa com als companys que rimen en la mateixa llengua "en terra de ningú. Com és rap el valencià no és el normal. I dins de la música, és rap". Això sí, també veu una evolució positiva, "està guanyant terreny, com que ara aplega a llocs que fa cinc anys eren impensables". Fruit d'un treball conjunt de gent i públic que fan "força per anar normalitzant-ho i que se’ns valore com un més". Un camí encara per recòrrer, perquè "sempre es va un poquet per baix, no se’ls valora".

Yaike també comparteix la idea del canvi aconseguit. "A diferencia de hace 20 o 30 años éramos muy pocos", assenyala. L'exemple del canvi ho troba als menuts. Ja siga perquè una amiga li conta que l'entrenador de futbol escolta rap i això fa que els xiquets el seguisquen o per la pròpia experiència. Ella és mestra d'educació infantil, "con nenes hasta los seis años, y en festivales de fin de curso me piden hacer un rap y siempre lo estoy trabajando".

Contra els prejudicis


Un encontre com el del dissabte, considera Yaike, "le viene muy bien al rap para que se quiten esos prejuicios". Als grups on col·labora, com Juego Libre i Artesanos, fan cançons d'estils ben diferents. El primer, on canta amb El chico Erre que va ser company de carrera, tiren les seues lletres per la "felicidad y positivismo del rap reggae". Amb l'altre, conta que és més "rap, con su dj y su escrache: es crítica social y competición". En el seu torn participarà amb els dos grups per mostrar eixes distintes aportacions.

"El rap es una forma de expresión como cualquier arte", descriu, "lo que intento transmitir es desde que estoy feliz y lo cuento, a que me sale mal, o que me enamorado, veo algo mal y lo cuento". Concedeix que "los chavales lo que les resulta más llamativo es si dicen un insulto y se aferran a eso". El que conta, i més al seu gènere de música, és que "debe contar algo". I, fonamental, entendre que el context és ben distint de l'americà, "no por ser raperos llevamos pistola y vamos insultando".
"En el rap de Estados Unidos igual tienen cosas chungas que contar, pero si aquí no las tenemos no tenemos por qué aparentar". 

Com Yaike, Tesa creu que "hi ha que llevar-se els clitxés". Especialment, que "hi ha una idea estereotipada en negatiu, associada a la delinqüència, al masclisme". Es queixa que les mirades cap el gènere es centren en eixos punts, quan a altres ritmes també tenen lletres negatives pel tractament de la dona "perquè està a tots els punyeters llocs però el rap du eixa creu. I és la idea que té la societat en general". Per això vol que es veja com "una eina molt poderosa que salva als joves".

Noticias relacionadas

next