Diccionari de butxaca del modernista
A la guia podem destacar alguns termes de la indumentària modernista. Són els següents:
Home
Traje bàsic: Peça indispensable a principis del segle XX. El traje era la peça de l’home per excel·lència, amb un ús rutinari. S’utilitzava durant el dia. La gent treballadora també l’utilitzava però només per a ocasions especials.
El traje es compon de 3 peces:
Jaqueta recta: Amb dos botons, més casual i amb tres botons, més formal.
Jaqueta creuada: Amb dues fileres de botons.
Jupetí: Coordinat en teixit i color amb el vestit.
Pantalons: Del mateix teixit i color que la jaqueta, amb la ratlla marcada i deixant veure la sabata completament.
Teixits: Per al clima càlid, més lleugers com la llana amb barreja de seda o cotó i per al fred, teixits abrigats com el tweed.
Colors: Clars per a l’estiu (beix, blanc...) i foscos per a l’hivern (grisos, marrons, negre...).
Traje esportiu. Pantalon tipus bombatxos, pantalons curt i generalment camisa.
Tennis: Una vestimenta més formal, camisa i pantalons blancs i jerseis.
Caçadors, Golfistes, Ciclistes: Jaqueta Norfolk (tipus casaca amb butxaques) de tweed, i camisa blanca amb llacet o corbata.Es complementava amb una gorra amb visera col i amb botes o botins amb mitges altes.
Chaqué: El solien utilitzar els alts càrrecs, com els alcaldes, durant el dia per a cerimònies, actes i reunions importants. Podia ser utilitzat amb corbata, corbatí o corbató, segons l’ocasió.
Smoking: Només s’utilitzava per a la nit.
Jaqueta: Negra, solapa en seda negra de bec i tancament senzill.
Pantalons: En la mateixa tela que la jaqueta, podia portar una franja de setí al lateral.
Jupetí: En blanc o negre del mateix teixit que la solapa de la jaqueta.
Camisa: En popelín blanc amb coll alt.
Frac: Només s’utilitza a la nit.
Jaqueta: Amb coll i solapa de seda o vellut. Per davant arriba fins a la cintura i per darrere té dos faldons que arriben a l’altura del genoll.
Jupetí: De color blanc i de la mateixa tela que la jaqueta.
Camisa: De seda blanca amb coll alt.
Corbatí: Blanca en forma de diamant o papallona.
Barrets-Copalta: Amb copa alta, en la mesura del formal és el més informal.
Barret de copa: No tan alta com la copalta. Pot portar-se amb un esmòquing
o jaqué.
Per a grans ocasions de la gent benestant.
Bombí o fong: Opció intermèdia entre el barret de copa i el panamà.
Fedora: Recomanable per a l’hivern.
Canutier: Informal, de palla rígida i per al bon temps.
Panamá: De palla trenada, el seu ús era per al bon clima.
Sabates
Calçat baix: El més famós, l’Oxford, compost de tres peces. Negres en la seva gran majoria, poden ser llisos o amb gravats. S’utilitzaven per al dia. Per la nit eren de xarol negre.
Calçat alt: Borseguíns, botins o botes. S’utilitzaven per a activitats a l’exterior, trasllats, camp o similar.
Dona
Roba interior (Ordre d’interior a exterior)
Camisa interior
Cotilla: Accentuava la figura en forma de S. Varia el seu disseny per a adaptar-se a la moda. A pesar que els dissenyadors volen excloure-la, les dones la continuen utilitzant per a lluir la figura.
Cubrecorsé
Lliga
Mitges: Cap a 1910 Doucet crea les mitges transparents, tota una revolució per a la moral de l’època.
Pantalons interiors: Com els pololos o els mini shorts actuals.
Sinagües: Peça molt laboriosa. Adquireixen la forma de la falda i s’adornen amb puntes
Roba exterior
Roba de dia (1900)
Faldes: Tenen forma de campana, ajustades al maluc i van eixamplant fins a arribar al sòl.
Brusa: Es frunzeixen de manera espectacular per davant just per damunt de la cintura. Porten canesú amb volants o tires brodades. Segons avança la dècada van perdent frunzit en cos i mànegues. Les mànegues, sempre llargues, són arrufades en els muscles i ajustades en les canelles. Els colls són alts i cobreixen tot o part del coll de les dones. Estan elaborats amb la mateixa tela brodada, amb encaixos i/o puntes.
Roba de dia (1910)
Faldes: Es van estrenyent. Poden portar sobrefaldes amb la finalitat de donar volum als vestits més entallats.
Falda travada: Tan ajustada que només es podien fer passets diminuts. Deixen veure les sabates.
Vestit sastre: Jaqueta ajustada que arribava fins al maluc i falda del mateix teixit en tweed o“mezclilla” (cotó i llana o cotó i seda) per a l’hivern i teixit més lleuger, com la llana freda, per a entretemps. En colors foscos, blaus, grisos, marrons....
Bruses: Han perdut tot el volum i s’ajusten al cos. Les mànigues també s’ajusten al braç. Els colls continuen sent alts. Cap al final de la corrent del modernisme comencen els colls en pic i quadrats (sempre en una mesura decent).
Teixits: Per a les bruses, popelín, batistes i plumeti. Per a les faldes s’utilitzaven teixits cars com a velluts, sedes... i teixits més comuns com el cotó per a l’estiu o la llana per a l’hivern.
Colors: Molt diversos, encara que predominaven els tons clars (a excepció dels vestits sastre) per a iferenciar-se de la gent treballadora. El negre únicament s’utilitzava per al dol ja que per altres ocasions era considerat vulgar.
Roba de nit: Sempre eren vestits. Vestits Llargs, tapant els peus, en tall recte i podien
portar cua. Sobre 1910 apareixen els vestits d’influència oriental com els Quimonos.
Sobrefaldes: En teixits transparents, deixaven veure la falda i podien arribar al sòl o quedar-se a mig camí.
Mànegues: De totes les mesures. Els muscles sempre havien d’anar tapats.
Escots: Quadrats o arredonits per damunt del pit.
Cintures: Una mica més amunt de la habitual fins a arribar al tall imperi. *La gasa s’utilitzava per a allargar tant la mànega com l’escot i que d’aquesta manera tinguera una mesura decent.
Teixits: Otomans, rasos, velluts, gases...
Adorns: Passamaneries, lluentons, brodats…
Colors: Molt variats, de forts a clars, reservant el negre per al dol i el roig per a les molt atrevides.
Sabates
1900
Botes cordades amb cordons o botons i taló rodet.
Escarpí: Sabata amb una única costura darrere, acabada en punta que pot ser arredonida i sol decorar-se amb llaços, borles, brodats…
Polaines: En un o dos colors i un o dos teixits. Estan unides i formen una única peça.
1904
Apareix el taló cubà que conviu amb el de rodet.
1915
Tango: Sabata tipus saló cordat amb cintes o sivelles.
Complements
Barret: Era gran i ostentós. Conforme avancen els anys augmenta en grandària (mínim la mesura dels muscles) i adorns, aquests són molt quantiosos i complicats.
Adorns: Plomes, flors, tuls, cintes.
Base barret: Feltre o palla.
En 1915 va aparéixer el model Canoutier: És un barret de palla informal que s'utilitzava en temporada estival per a passejos pel mar, esports... S'adornava amb plomes, cintes i flors.
Guants: Cap persona de bona educació eixia de casa sense ells. Podien ser fins al canell, fins al colze o els que arribaven fins als bíceps o cobrien tot el braç i s’utilitzaven de nit.