Hoy es 5 de noviembre

'mira lo que has hecho' és la seua comèdia sobre la paternitat quan ja s'és madur

Berto Romero presenta el pare adultescent

16/02/2018 - 

ALACANT. Comencem pel final. Xic coneix xica, xic perd xica i la recupera al final. Poc temps després naix el bebé. Berto Romero és pare a la realitat i a la ficció amb Mira lo que has hecho, la nova sèrie de Movistar +. La seua evolució de comèdia romàntica la presenta a Alacant este divendres i dissabte a València, en una gira de promoció que comença després de l’estrena al Saló del cinema i séries d'Hospitalet.

A la gira que està fent projecten tres episodis dels sis que han fet i després oferixen un col·loqui amb ell i el director, Carlos Theron, “i passem una estona xula, a més a cobert, que al carrer fa una mica de fred”. Amb la seua ironia ja anticipa que l'ànim amb què es presenta és bo, com bona ha sigut l'acollida que han tingut. “Va agradar molt, vam riure molt i després el col·loqui va ser molt interessant perquè pels temes que tracta la sèrie dóna per parlar”, conta. Una gran satisfacció tenint en compte que era la primera vegada que la mostraven a un públic que no sabia res d’ella.

Mira lo que has hecho entra en la nova línia de producció pròpia que va llançar la companyia telefònica a finals de 2016. Amb creacions com La Peste, Vergüenza Ajena o La Zona volen aconseguir destacar-se en un mercat audiovisual on manen més que mai les sèries. L'humorista conta que està acostumat a treballar per molts interlocutors diferents, "i no m'importa adaptar-me a les necessitats d'un canal i que em diguin: açò ha de tenir aquest registre, va per a aquest públic, etcétera". 

Ara, en canvi, li van dir que volien que s'expressara ell i que explicara el que li donara la gana. "I que et deixis anar. I que siguis transgressor si vols. Que siguis madur. Que no et faci por de parlar de coses íntimes...", recorda. Era la primera vegada que li ho plantejaven així, de manera que "aquesta proposta molt llaminera" el va convéncer. "No acostuma a passar moltes vegades a la vida", subratlla.

Molt il·lusionat i alhora amb la sensació de carregar amb molta responsabilitat es va llançar. Sabia que existia el risc. "Si la jugada no surt bé, en el cas contrari sempre pots dir que no em van deixar, i en aquest cas, no. He fet realment el que he volgut". Ho ha fet així als sis capítols que conformen la temporada. Primera? "Ni Movistar ni jo volem parlar molt d'aquest assumpte sense haver vist la primera i posar-nos en situació de pensar en fer una altra. Hi ha que veure com funciona". 

Ara bé, afegeix ràpidament, "en el seu plantejament de séries ho està fent d'una manera diferent a com es fa normalment". I amb això vol dir que "quan creen els seus productes no espera que siga el públic qui ho refrendi. Si creuen que un equip pot evolucionar amb una segona temporada i fer-ho encara millor, doncs tenen previst apostar". Mentre aplega el veredicte de l'audiència, "la sensació de les primeres recepcions és boníssima i història en tenim per a explicar en una o dues temporades més". 

Basat en fets reals

La comèdia produïda amb la col·laboració d'El Terrat es presenta com la història d'una parella contemporània que afronta l'arribada del seu primer fill. Al cas de Berto ja en són tres els que té amb la seua dona i per això comença dient que "aquesta série es basa en l'experiència personal; el que hem fet és basar-nos no només en les anècdotes viscudes, sinó també en sensacions: pors i imaginacions de com hauria sigut si s'haguera precipitat de tal manera...".

El treball construint la ficció a partir de la seua realitat i la dels altres guionistes, Rafel Barceló i Enric Pardo, no els ha impedit obrir-se a altres camps. "Parla també de quina situació et posa tenir un fill davant dels pares, la societat, els amics", descriu. En definitiva, com et canvia la vida tindre un fill. I això els porta a un concepte clau, ara les parelles s'ho plantegen a una edat molt avançada que la que tenien els seus pares. 

El primer text que es sent a la série parla de què suposa tenir els fills sent gran, "en un moment que ja no tens energia per tenir-los com li va passar als teus pares però que has tingut molt més temps per pegar-li voltes i racionalitzar-ho". De forma, que el desig de tindre'ls es converteix en una cosa "que passa més pel cervell que pel cor".

Terreny inexplorat

"Una comèdia romàntica amb totes les de la llei", eixa creu que és la base que definix el seu projecte. El que passa és que se'n va més enllà del camí conegut tradicionalment a les pel·lícules. Ací tenim la història d'una parella que s'estima però que ara "ha de sobreviure a tot el que passa quan tens un fill". "I la série no perd de vist la parella mai", diu, "és un terreny inexplorat i que m'interessa molt".

"La majoria de les comèdies ho deixen estar", un fet que li crida l'atenció perquè "és quan comença l'interessant". "Aquí és on es posa realment a prova", afirma, "no quan havien de quedar a sopar, tots dos elegants i ben pentinadets. És ara quan algú et vomita a sobre, quan pinten bastos". De manera que l'esquema acaba en un xic coneix xica "i els fots un bebé a casa. A vore què passa".

Noticias relacionadas

EL CABECICUBO DE DOCUS, SERIES Y TV  

'Monstruos', un parricidio ¿por venganza tras abusos o por pijitis tremens?

Por  - 

Netflix ya parece una charcutería-carnicería de galería de alimentación de barrio de los 80 con la cantidad de contenidos que tiene dedicados a sucesos, pero si lo ponen es porque lo demanda en público. Y en ocasiones merece la pena. La segunda entrega de los monstruos de Ryan Murphy muestra las diferentes versiones que hay sobre lo sucedido en una narrativa original, aunque va perdiendo el interés en los últimos capítulos

EL CABECICUBO DE DOCUS, SERIES Y TV 

'Slow horses', una serie que es una obra de arte; una obra maestra

Por  - 

En el sobresaturado género de espías destaca con brillo propio la serie Slow horses de Apple TV+. Mientras lo frecuente en este tipo de formatos es que los protagonistas tengan capacidades sobrehumanas, esta propuesta se basa en un grupo de espías degradados, toxicómanos, ludópatas y con muy pocas habilidades sociales, especialmente su jefe, protagonizado por Gary Oldman, que no se lava y no para de beber y fumar. Una especie de Torrente con una gran diferencia, aunque sea un guarro, destaca por su inteligencia

next
x