X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

DE CATEGORIA

Es possible passar un mes parlant només en valencià?

12/09/2017 - 

VALÈNCIA. Imagineu-vos que volem passar un mes en la Comunitat Valenciana sense haver de parlar en castellà, anglés o qualsevol altra llengua, que voleu viure plenament en valencià i només comunicar-vos en la llengua pròpia d’esta terra. Seria possible?

-Per a començar, la tele caldria evitar-la, a no ser que ens conformem amb les quatre teles locals o comarcals que informen en valencià. Ara bé, informació internacional, debats, series i pel·lícules en valencià gens ni una. 

-Tampoc podríem anar cap a l’interior de la Comunitat, ni a moltes parts d’Alacant ciutat i per suposat res d’eixir fora del territori lingüístic.

-No pots agafar el telèfon a ningú del 1004, ni d’Orange, ni Vodafone, ni Jazztel ni tots eixos pobres teleoperadors que es dediquen a ser pesats per uns sous miserables. Encara que no agafar el telèfon en estos casos, quasi pot ser un punt a favor. 

-Res d’agafar un taxi, les probabilitats de què el taxista entenga i conteste en valencià són d’una entre vint. Així que millor no arriscar-nos.

-Anar a comprar al mercat sí que és una opció factible, inclús el Consum emet per megafonia anuncis en valencià, ara bé, també és prou fàcil que et trobes que vols comprar quarta i mitat de pernil dolç a la xarcuteria i no t’entenen, és un risc. 

-Oblida’t de socialitzar en bars i restaurant, molts cambrers no ens entenen quan demanem en valencià, i per a demanar un tallat del temps (ja veus tu quina dificultat) moltes vegades costa canviar de llengua.

-Revistes i diaris sí que en pots trobar alguns, això sí, res de llegir sobre informàtica, caça i pesca, les teues mascotes o humor en valencià, les revistes especialitzades és més fàcil trobar-les en anglés que no en valencià. 

-Tampoc pots, i perdoneu l’expressió, esmolar la ferramenta en valencià. Corregiu-me si m’equivoque però pel·lícules de pèl en valencià no n’he vist mai, i mira que porno en Internet n’hi ha a grapats. I tots sabem que seria molt bonic que les actrius en compte de “oh my god, oh my god” cridaren “Déu meu, Déu meu”, però ni tan sols la dolçor de la nostra llengua aprofita per a la indústria del porno. 

-Oblida’t de comprar a internet, de reservar vol, habitació, entrades... millor dit, oblida’t d’internet. Clar que hi ha planes i informació en valencià, ara bé, són minoria entre les empreses valencianes. I algunes que ho intenten tiren de traductor simultani i fan cada destrossa...

-Al metge se suposa que pots anar: sempre que siga públic, que no et toque un metge de fóra dels que està cursant el MIR (no tenen requisit lingüístic), o algun dels molts que no parlen valencià. Però la teoria diu que sí que pots. Igual que anar a la policia o a fer tràmits en l’administració, encara que això és com tot i depén del funcionari que et toque. 

-Llegir en valencià és possible i recomanable, però molts llibres no els traduïxen, i quan ho fan sol ser en versions molt orientals que causen rebuig en part de la població valenciana.

-Escoltar reggaeton o remember en valencià tampoc és una opció, i mira que ací s’escolta reggaeton i remember per a avorrir en festes de pobles, falles, revetlles i qualsevol pub, però mai en valencià. Així que no sabem si el perreo seria gosseteo, o el papi chulo un milhòmens.  

-Si el teu fill va a un col·legi concertat millor no passes a arreplegar-lo ni vages a reunions de pares i mares, el més habitual és que a excepció del mestre de valencià, que el tenen per a complir la llei, la resta parlen en castellà o en anglés. 

-I no se t’ocórrega cridar a la teua assegurança de cotxe, casa, vida, al teu proveïdor d’internet o a l’instal·lador d’aire condicionat, tens moltes probabilitats que no t’entenguen. 

I estes són només algunes de les moltes altres cosetes que, sense ser vitals, acaben minvant la teua capacitat de comunicació en un idioma, com rebre factures en valencià, vore o escoltar retransmissions dels partits d’Eurolliga del València Basket, llegir els prospectes dels medicaments, comprovar les etiquetes dels productes que compres al supermercat, escoltar el President o el Rei parlant com tu... Perquè si jo sabera ja des del meu naixement que seré rei, intentaria deprendre les llengües de tots els meus súbdits, dic jo, per a representar-los bé. 

Crec que és palés que a València, Elx, Alacant, Gandia, Torrent, Sagunt... i moltes altres grans ciutats, seria impossible estar un mes sense escoltar valencià ni sense parlar castellà. En realitat crec inclús en els pobles més valencianoparlants seria impossible estar un mes sense haver de canviar al castellà. Curiós que a l’inrevés, pensar que no  podràs comunicar-te en castellà, sí que és utòpic inclús en pobles on pràcticament tots els seus habitants parlen valencià com Morella, Alcoi o Sueca.  

Viure plenament en valencià és de moment una utopia, no ho era fa 100 anys quan a València i contornada el castellà era molt minoritari. Però ara les coses han canviat en favor de les llengües culturalment dominants. Així que Déu gràcies que ací tots els valencianoparlants som bilingües i dominem el castellà, perquè tot i que alguns diuen el contrari, encara no conec cap xiquet escolaritzat que no entenga el castellà. En canvi conec a molts que no entenen el valencià, i amb l’eterna fal·làcia de que “no val per a res”, impedixen que els seus fills siguen bilingües i milloren la seua capacitat de comunicació. Perquè independentment de quina siga la teua segona llengua, el bilingüisme té molts avantatges, que ací tenim a l’abast de manera fàcil i gratuïta, i que alguns de ment molt curta preferixen obviar. 

next