X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

presenta estudi sobre l'obra infantil il·lustrada amb referència sobre Miguel Calatayud

Clara Berenguer: "La il·lustració encara està dins del món de l'art com perduda"

21/03/2018 - 

ALICANTE. Comença Clara Berenguer el seu llibre dedicat a Miguel Calatayud amb la famosa pregunta que es feia l'Alícia de Lewis Carroll, per a què serveix un llibre que no té diàlegs ni il·lustracions? La doctora en Història de l'Art, respon, encara no ha trobat resposta. Mentre segueix buscant, rumia que no, que llegir es llig amb el text i les imatges. Sobre això aprofundeix en el volum que li edita l'Institut Juan Gil-Albert, Miguel Calatayud. Aproximació a l'obra infantil il·lustrada i el seu context.

I el context en que es va trobar Berenguer quan es va llançar a fer la seua tesi doctoral que ara edita resumida és que no hi ha estudis sobre els il·lustradors valencians. "M'ha sorprés trobar-me amb una disciplina artística que fins ara no s'ha valorat com es deuria", conta, "em trobe amb un camp en el que no hi ha res".

Més sorprenent és eixe fet quan es considera que al voltant de literatura infantil, com assenyala, sí que hi ha prou estudis. Potser siga el temps el que ha jugat en contra d'esta àrea, com als mateixos autors els va costar "trobar el lloc que els correspon dins de la literatura". "Imagina't la il·lustració, encara està dins del món de l'art, com perduda. De fet no hi ha una asignatura dins d'història de l'art.

Dins de tots eixos problemes, la seua publicació forma part d'una nova corrent d'investigació al respecte. Este dimecres la presenta a Alacant, a la casa Bardín. "Si parlem del món de l'art hi ha tres disciplines clàssiques -com la pintura, arquitectura i escultura-, i poquet a poquet s'han anat afegint-ne altres i prenent valor". En el cas valencià, Berenguer lamenta que no hi haja una tradició d'il·lustradors, "aleshores costa trobar-ne perquè no hi ha noms". 

L'eclosió dels anys 80

Tot canvia a la dècada dels anys 80. "Hi ha com una eclosió i comencen a sorgir molts noms perquè es necessiten molts materials per als xiquets", raona. Ella, nascuda el mateix any de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià forma part d'una generació que ja va tindre els materials fets. Però els que començaren l'Educació General Bàsica no ho tenien. Editors i dibuixants s'uniren per a crear un fum de llibres, "se n'adonen que no tenen material per a tots els infants". 

Miguel Calatayud, nascut a Aspe el 1942, que havia començat a treballar com a professor passa a il·lustrar molt als anys 70 i, per tant, quan aplega este gran canvi, té molt a dir. "Té un paper fonamental a València", subratlla Berenguer. No sols com a il·lustrador, puntualitza, "també és molt conegut per la seua tasca com a cartellista".

El protagonisme del moment el comparteix Calatayud amb altres creadors que també destaquen pels seus dibuixos. Són noms com Paco Giménez, Manuel Boix i Enric Solbes. Són autors que, com recorda al llibre, "comencen a ser reconeguts amb diversos premis arreu d'Europa i a ser inclosos en els catàlegs d'editorials franceses i italianes".

És eixe context el que atrau Berenguer per fer una anàlisi sobre la il·lustració infantil valenciana. Si bé al principi l'abast que es plantejava era una visió panoràmica, prompte s'adona que és millor "centrar-se en un autor només". Amb eixe propòsit al cap es va decidir finalment per Calatayud, la figura del qual, "ressalta dins de l'escena".

Hi ha dos motius per a això. Un, l'objectiu: té molta obra publicada. L'altre, el sentimental. Calatayud va participar a un llibre que forma part de l'imaginari de la infància de Berenguer. El cavaller de cartó, de Josep Lozano, és un volum que ella recorda a les prestatgeries de sa casa, "entre els catàlegs d'art dels meus pares". Tant ella com sa germana el fullejaven però "mai ens l’emportàvem a les nostres habitacions".

El punt de vista nostàlgic que es permet Berenguer a l'inici del projecte ha de deixar pas al punt de vista acadèmic. "Aleshores em distancie i intente mirar les il·lustracions d'eixa forma i la visió canvia encara que tinc un record afectiu", comenta.

Treballar amb el teu autor preferit

Kembo. Incidente en la pista del circo Medrano, de Carlos Pérez i Miguel Calatayud, és el títol que tria la doctora per destacar a qui considera "dos hómens importants en la meua vida". El primer el va conéixer anys enrere gràcies a l'amistat que mantenia amb son pare. La figura de "l’escriptor, filòsof, pedagog, pianista, museòleg i tantes altres coses més que va ser" és una de les que "més he admirat per l’esforç per col·locar els llibres per a infants i, per tant, les il·lustracions infantils, en el graó artístic que els correspon". Eixa reivindicació és una batalla que ara ella "des de la humilitat, intente continuar". 

L'altra figura, la de Miguel Calatayud, l'ha ajudat a fer-ho "en el difícil camí de fer una tesi". I ho ha fet mitjançant converses, lectures i catàlegs: "M'he passat hores al seu estudi o a un bar i m’ha passat esbossos escanejats del seu treball i ha sigut molt bonic compartir-ho sobre un artista viu".

Molt viu està també el sector de la il·lustració. Tant que Berenguer creu que després dels anys 80 és la segona gran onada de creadors que es troba. "Quan de nou es posa en valor", subratlla. I amb una perspectiva diferent. Si abans era per l'esmentada llei educativa autonòmica i els canvis estatals després de la Transició, "ara surt del llibre infantil i va als adults, no sols els llibres com també els cartells".

De la mateixa forma que l'Administració pública va impolsar el moment creatiu amb les lleis, ara ho fan "apostant per una renovació". Berenguer creu que l'Ajuntament de València està sent un component clau després del canvi de govern "i s‘està contant amb els il·lustradors per eixa tasca, hi ha un canvi estètic i això és evident".

El retorn de la potència il·lustradora creu que està llunyana dels xiquets crescuts amb eixos llibres. "No m’agradaria pensar que és una cosa nostàlgica", apunta, "ara es valora un art amagat". "Si la figura de l'il·lustrador no apareix fins el segle XIX i hem fet un procés molt llarg, per a valorar al d’ara s’ha de conèixer el passat", conclou. I a este present, "hi ha que mirar que entre els valencians és un moment important pel que fa a l'il·lustració".

Noticias relacionadas

next