Veni, vidi, vici

Que la vida són cicles i que les èpoques es van repetint i alternant ho sabem de sobra. La humanitat reitera els seus errors contínuament, incloent-hi la tornada dels pantalons de campana, i més o menys cada cent anys tenim una gran crisi econòmica (check), una catàstrofe humanitària (check) i una epidèmia global (check). Tenim coses noves també, però les velles se’n van només el temps just per a acabar tornant amb intensitat renovada, com els ex aquells que et sorprenen amb missatges de matinada. De tota manera, no ens enganyen i davall l’oloreta de novetat subjau aquella coneixença vella.

Això, com en un déjà-vu realíssim, que no és cap percepció distorsionada pel nostre cervell, passa amb Tiberi Cèsar (Proa, 2023), l’última, i jo diria que més ambiciosa, novel·la de Núria Cadenes. I no perquè tinguem la sensació d’haver-ho llegit abans, sinó perquè d’este retrat monumental de l’emperador romà, per damunt del viatge en el temps sura la consciència de l’actualitat del text, de cosa que coneixem fondament perquè és la humanitat mateixa. Fa dos mil anys que passava tot allò que relata la novel·la, però podria ser ara, podria ser hui. Encara que ens siga còmode prendre distància històrica i pensar que la crueltat que reconeixem com a pròpia de la societat romana és una cosa del passat, la realitat és que no, que la natura humana és salvatge i que no cal buscar coordenades molt llunyanes per a trobar-ne exemples paorosos. Torna i no torna, perquè mai se n’ha anat.

No seríem qui som sense la nostra circumstància, el temps i l’espai que ens ha tocat viure i totes les interaccions que més o menys fortuïtament ens són donades, i això Núria Cadenes ho agafa com a la clau mestra que ens fa aterrar de ple en l’època, en la casa i en la intimitat de Tiberi, a través d’una cistella de personatges de tots els estaments socials. Una història personal, amb les decisions i les foscúries, mai no s’explica sense el context i sense l’entorn, i la complicadíssima genealogia de la casa Júlia-Clàudia i tots els seus tripijocs de poder i ambició caldria mirar-los des de mil perspectives distintes per a comprendre’n la pasta de què està fet cadascú, fora de tòpics, fora de cròniques parcials, més enllà de Suetoni.

Cadenes diu que fa més de deu anys que viu amb Tiberi i jo m’ho crec, perquè ha triat el camí més pedregós, el més difícil, per a contar-nos-el i fer-nos-el corpori i proper. Cadenes ha arribat a Roma amb una història èpica i humana, enorme com un imperi i menuda com les vides de qualsevol, també dels emperadors totpoderosos, que moren com tots els altres. Amb Tiberi Cèsar ha vingut, ha vist i ha vençut.

Magda Simó (la Jana, 1981) és periodista i escriu des que en va aprendre. Professionalment, s’ha especialitzat en comunicació corporativa i institucional i es dedica sobretot a l’àmbit cultural. És coautora del digital cultural A Cau de Lletra i fa la secció literària del mateix títol a la ràdio d’À Punt.

@miss_mgd