VALÈNCIA (EP). El director del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València, José Luis Pérez Pont, es mostra satisfet d'haver aconseguit l'efecte influencer i fer dels visitants de l'espai cultural prescriptors de la programació del centre. "Hem convertit als ciutadans en els nostres millors influencers perquè hi ha entre nosaltres una vinculació, una unió afectiva i emocional". Així ho manifesta el també director del Consorci del Museus de la Comunitat Valenciana, en una entrevista concedida a Europa Press. "És la mateixa ciutadania la que ens fa la campanya de comunicació perquè es produïx una transmissió d'afectes amb el centre", apunta Pérez Pont, que posa com a exemple dels #CCCClovers a una jove que va difondre en Instagram que s'havia tatuat una tote bag del museu perquè li encanta la fotografia i que es facilite l'accés a ella.
El responsable cultural atribuïx part de la resposta del públic al model de programació que desenvolupa el CCCC i que denomina de bomba de raïm:"Fem que succeïsquen moltes coses alhora i això genera un efecte crida que va en contra de la lògica de la gestió cultural tradicional, però jo ací he vingut a experimentar i a provar altres maneres de fer", afirma. Les xifres donen compte de la successió d'activitats: 126 exposicions impulsades pel Consorci de Museus entre producció pròpia i col·laboracions a València, Alacant, Castelló, Saragossa, Madrid i Pamplona, de les quals 24 van tindre com a seu el CCCC. En este centre valencià en concret, s'ha passat de 71.000 visitants en 2015 a 319.940 en 2022, un 90% més que l'any anterior. En 2023, fins a maig, s'han comptabilitzat 174.661.
Preguntat pel canvi de govern en la Generalitat Valenciana i la seua opinió sobre quin ha de ser la relació entre els àmbits culturals i polític, assenyala que "són trens que transiten en paral·lel, que han d'estar en contínua comunicació i diàleg, però respectant lògicament els camps de cadascú". "Jo no faig política cultural, faig programació cultural", declara el director, que espera "continuar treballant igual per eixos camins paral·lels".
"Entenc que són dinàmiques que superen allò personal i allò territorial. En el 2007, el Ministeri de Cultura, juntament amb el sector de les arts visuals en l'Estat espanyol, va signar un codi de bones pràctiques que, entre molts altres aspectes, va establir els processos de concurs per a la selecció del personal encarregat de dirigir les principals institucions culturals", exposa Pérez Pont, qui recorda que en el cas valencià va ser precisament la popular María José Catalá -actual alcaldessa de València i llavors consellera de Cultura- la que va impulsar el primer procediment de selecció d'una institució cultural valenciana amb el concurs de la direcció de l'IVAM.
"Amb el canvi de govern, la selecció que s'havia realitzat en l'etapa anterior es va respectar i el director va continuar durant el temps del seu contracte, de la mateixa forma que allò lògic i raonable és que eixe siga el mètode de treball que es desenvolupe en este nou context, com està succeint en la resta de territoris d'Espanya i com ha succeït, per exemple, amb el Museu Reina Sofia, on el seu director ha estat durant quinze anys al capdavant del centre després de superar un concurs amb tres renovacions i treballant amb diferents governs de diferents colors polítics sense problema perquè vivim en un país democràtic i civilitzat, on els professionals fem un treball i els polítics en fan un altre", ha argumentat.
Pérez Pont ressalta, d'altra banda, la importància que les institucions culturals apliquen processos que asseguren la transparència. En este punt, mostra la seua satisfacció pel fet que El dedómetro, l'estudi sobre la transparència de les entitats del sector públic autonòmic i la idoneïtat dels seus responsables que elabora la fundació Hay Derecho valore amb nota alta el Consorci de Museus i la seua direcció.
"La transparència en la gestió i la democratització en l'accés ha sigut per a mi un mantra que he repetit i que he aplicat insistentment durant estos ja set anys al capdavant del Consorci de Museus i del Centre del Carme, justament per a contribuir a un procés d'evolució de la gestió de les institucions públiques, en este cas en matèria cultural", apunta. En la seua opinió, és "un camí que progressivament ens situa en un àmbit europeu i en un context evolucionat en el qual la política no està generant interferències ni ingerències en la gestió, en este cas, de la cultura, i que està, a través de procediments i de concursos públics, seleccionant professionals a través de processos en igualtat d'oportunitats i per mèrit i capacitat".