Esta és la típica elaboració que se li ocorre a un xef italià que du molt de temps vivint ací
Serà el que li ha passat a Alessandro Miceli, que mentres retia homenatge a la seua iaia ens ha mirat als ulls i ha arribat fins ací, a la pasta fresca amb ragú de polp i xoriç.
Es mire per on es mire ens està parlant d'amor.
El ragú, el famós ragú italià, és paciència i nostàlgia a parts iguals. Ajuntar bé, amb autenticitat i tradició, la tomaca, la carlota, la ceba, l'api, el llorer (de Xèrica) i canviar la carn pel polp no és fàcil. Després ve això de pensar en el xoriç —tan nostre i tan espanyol—, el cantimpalo i el de poble, capaços de repartir en cada mos un toc just d'untuositat i cruixent. I, com m'agrada arrapar algun secret, vinc amb este: ací el ragú s'inicia amb una salsa mare de tomaca que és la mateixa que preparava la nonna. Òbviament, la pasta fresca està feta a mà.
I saben què més? Que el plat brilla en un menú de migdia de 13€.
Tal com els ix a Alessandro i a Juanjo —el meu plat l'ha cuinat Juanjo— pareix que estiga pensat perquè em quede a viure en ell. O en uns altres plats, perquè el receptari de l'Aladroc s'està convertint en una de les millors referencies culinàries de Russafa.
En fi, tots sabem que els italians són famosos pel seu romanticisme, però el que no sabíem és que este plat és tota una declaració d'amor a la cuina del seu país i a nosaltres. Així que ti amo, e un tavolo per due!