Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
Per quina raó ens aventurem a deixar-nos seduir pels llibres en les fires quan és tan senzill hui en dia trobar allò que vols i comprar-ho en línia?
El vaig vore en la Fira del Llibre Antic de València i no em podia creure la casualitat d’haver estat pensant en ell aquell mateix matí i tindre’l llavors davant, en eixe just moment, després de tants mesos sense coincidir. El meu ex professor de la Facultat, hui amic, somiador i simpàtic, no reparà en mi, endinsat en un llibre grandot, amb els ulls brillants i el somriure infantil. Enamorat. Fugit del món. Jo fingia fullejar un exemplar marronenc pels anys viscuts: no volia trencar-li el moment. Quan alçà per fi la mirada i em reconegué, es va sorprendre molt: “Estava tan a dins de la meravella de conte que m’han regalat que no era capaç de vore res més!”.
Què busquem els qui busquem llibres? Per què, tenint en la butxaca un dispositiu que pot fer que qualsevol llibre, per estrany que siga, ens arribe a la porta de casa, encara caminem a la recerca del llibre-objecte, del llibre-joia? Fa uns dies, conversant amb una bona amiga, defenia ella el llibre electrònic, intensament. Un dels seus arguments em deixà flashada: “Això del llibre físic és pur fetitxe!”. En una altra conversa, un altre amic utilitzava el mateix terme, referint-se al seu propi impuls de comprar llibres: “fetitxe”.
Potser siga cert que féiem pinta d’estetes, el meu professor i jo, en aquella parada, amb els ulls lluents davant de tanta temptació. Potser. Però jo crec que no és tan simple. Que allò que ens atrau als exploradors de fires i de muntons de papers impresos és més una voluntat de celebració de la sorpresa que una postura estètica. És la humana curiositat. No buscar res concret i saber que tornaràs a casa amb alguna cosa inesperada, mirada neta de gos silvestre que olora entre flors i matolls. Però també hi ha, és cert, la intenció d’anar omplint prestatgeries, de vore créixer la col·lecció personal de volums i més volums. És el plaer de cedir espai a la bellesa, de triar per a una cambra, d’entre tot el que es podria triar, eixe llibre que s’amagava en un raconet fins al moment en què una mà, la curiosa, l’exploradora, la col·leccionista, el troba.
Potser té alguna cosa de vertader, allò del fetitxisme. Segurament. I per què no? Encara que el concepte no m’agrade massa. Però d’haver demanat un llibre per internet, o d’haver-me’l descarregat a casa i a soles, els peus ben coberts per una manteta de sofà, m’hauria perdut un retrobament inesperat i una abraçada estupenda. I un altre llibre-joia... O fetitxe, m’és igual. I l’alegria i els ulls brillants, fugits del món.
La Fira del Llibre Antic ja ha passat. Però ja sé que vull tornar l’any que ve. A buscar més sorpreses.
Lara Vallés Peco (València, 1998) és doctoranda en el Programa de Llengües, Literatures i Cultures, i les seues Aplicacions, a la Universitat de València. És graduada en Llengües Modernes i les seues Literatures, i Màster en Investigació en Llengües i Literatures. Ha publicat ressenyes en la revista cultural online Zero Grados.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
L’incendi de Campanar ens posa davant la qüestió de sempre: son tots els morts iguals?
Quin és el pes de les nostres decisions? Què seríem si no ens subjectara l’obligació de ser allò que som?