La multimilionària empresa turco-iraquiana ha adquirit l’antic edifici del Gremi de Fusters de València, també conegut com a Palau Balmes, al barri de Velluters, i l’ha convertit en la seua seu per a la Unió Europea
Karabeyoğlu Enterprises és un conglomerat d’empreses dedicades a l’extracció de petroli, la mineria, la producció d’armes i la construcció d’infraestructures a l’Iraq. El seu origen es troba en la família turca de derebey (“senyors de les valls”) Karabeyoğlu, destacats aristòcrates i terratinents de l’Imperi Otomà en el segle XVIII, que a final de la centúria següent fundaren una empresa d’extracció de petroli a Bakú (Azerbaidjan), que després es traslladava cap a les terres d’Iraq i Anatòlia. A principis del segle XX els germans Harun i Halit Karabeyoğlu, educats en Alemanya i el Regne Unit, adquiriren i posaren en explotació jaciments de minerals i petroli a l’Iraq, establint l’actual companyia familiar a Bagdad l’any 1912, mentres Kazim Kemal Karabeyoğlu, membre de l’equip intern de Mustafà Kemal Ataturk, lluitava contra l’ocupació britànica de les terres iraquianes durant la Primera Guerra Mundial.
Fundat fa més d’un segle, el grup empresarial està presidit actualment per Meltem Karabeyoğlu, nascuda a Turquia i formada al Regne Unit i a l’Iraq, on es doctorà a la Universitat de Bagdad amb una tesi sobre geopolítica, història i estratègies militars al Pròxim Orient. En els anys 90 actuà com a directora regional per a terres iraquianes de diverses empreses alemanyes especialitzades en metal·lúrgia i construcció naval fins que el 1997 passà a presidir Karabeyoğlu Enterprises, un conglomerat petrolier i miner que també s’ha introduït en projectes d’irrigació agrícola promoguts per les Nacions Unides i en la producció armamentística per a la defensa nacional. La seu principal de l’empresa es troba a l’hotel Sheraton Ishtar de Bagdad, l’edifici residencial més alt de la capital, ubicat en la plaça Firdos i a la vora del riu Tigris, on es va produir el famós enderrocament de l’estàtua de Saddam Hussein en abril del 2003, al principi de la Guerra d’Iraq, que s’allargà fins al 2011.
Meltem Karabeyoğlu, que en els darrers dies celebrava la visita de Pedro Sánchez a l’Iraq, també ha destacat per les seues tasques com a filàntropa en projectes de La Creu Roja i Unicef, com a mecenes d’exposicions internacionals d’art i història, i per la seua impressionant col·lecció de ceràmica asiàtica antiga. Des de fa uns mesos ha freqüentat València i a mitjan 2023 adquirí l’històric Palau Balmes com a seu per a la Unió Europea del conglomerat empresarial que dirigix.
De seu del Gremi de Fusters a empresa turco-iraquiana
La confraria i gremi de fusters de la ciutat de València té el seu origen en el segle XIII, després de la conquesta cristiana de Jaume I, i els membres de l’ofici s’instal·laren inicialment prop del carrer del Trench, on està hui el Mercat Central. Tanmateix, després del terrible incendi que tingué lloc en la zona de la Fusteria l’any 1447 i que assolà bona part d’aquell barri, els artesans de la fusta adquiriren unes cases en el carrer de l’Engonari –l’actual carrer Balmes–, donant a la plaça de la Botja –on hui hi ha l’hort urbà de la Botja, en el barri de Velluters–, per a establir la Casa del Gremi de Fusters.
Segons les propostes fetes per l’arquitecta Lucía Palma Urazán en el seu TFG La casa gremial del Gremio de Maestros Carpinteros de Valencia. Historia constructiva y anàlisis documental, l’edifici que ha arribat fins a l’actualitat va ser construït en la dècada de 1550 com a església i sala de reunions dels fusters, amb una ampliació feta en el segle XVIII i una renovació completa que va tindre lloc en 1994 i que va assolar moltes de les construccions adjacents afegides al llarg del temps. En el mateix segle XVIII es van incorporar l’elegant fris i l’impressionant teginat del saló d’actes, amb una seixantena de cassetons elaborats cadascun d’ells per un mestre fuster diferent, amb fusta procedent dels boscos de Xiva. Altrament, el llindar de la porta d’entrada mostra els símbols del gremi: un tinter sobre un llibre; una esquadra, una regla i un compàs en el centre; i una serra i una aixa als cantons.
Durant uns anys es va convertir en un espai d’actes i esdeveniments amb el nom de Palau Balmes, que ja va tancar, i el mateix Gremi de Fusters de València, després d'haver traslladat la seua seu al parc tecnològic de Paterna, el va posar finalment a la venda per la suma d'1.600.000 euros. Així les coses, fa uns mesos el va adquirir l’empresa turco-iraquiana Karabeyoğlu Enterprises, que ha instal·lat el seu logotip i la seua bústia a l’entrada de l’històric edifici recaient al carrer Balmes.