Guanya Hyde?

Com pot algú confiar en una persona completament desequilibrada i potencialment destructiva com Javier Milei? Tornarà Trump a governar uns Estats Units en coma clínic pel fentanil? Quina aliança de bojos és la de Putin i Kim Jong-un, intercanviant armes i menjar, mentres la gent es mata en una guerra?

Per què ens atraurà el mal? M’ho preguntava en la novel·la Mireia, m’ho pregunte cada dia amb la ració catastròfica d’actualitat informativa.

Pareix que tots els sers humans, per molt bons que aparenten ser, porten dins d’ells un xicotet sàdic, un diminut feixista a l’espera de ser cridat a les files de l’odi. La qüestió, la delicada qüestió, és si ens atrevim a nodrir-lo o no.

Este estiu he tornat a llegir el clàssic de Stevenson, L’estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, i li he buscat connexions amb el present. El metge Henry Jekyll, amb la seua mesura i temprança, seria considerat un woke prototípic, l’objectiu de les burles més cíniques. Mentres que Edward Hyde, el seu jo més fosc i malvat, aniria guanyant terreny social, triomfaria i rebria tots els likes. Però, com demostra Stevenson, el problema de nodrir a Hyde és que et devasta. T’acaba devorant per dins. I llavors ja no hi ha marxa arrere.

El mal. Xiquets que manipulen amb programes d’intel·ligència artificial fotos de les seues companyes de classe per a mostrar-les nues i riure’s d’elles. Dominar les dones. Policies que maltracten i colpegen un negre pel simple fet de ser negre. Sotmetre les altres races. Quin perill l’home blanc occidental suposadament heterosexual. Quin perill l’abús del poder. El totalitari que s’aprofita del sistema democràtic per a censurar, vetar i prodigar el seu odi entre la població. Els beneficis econòmics que genera eixe odi. La crueltat de voler doblegar l’altre, el diferent, recordant-li la seua subordinació dins de la jerarquia establerta. I el plaer que obtenen alguns en eixe acte de subjugar. Pense –no puc deixar de pensar-ho– en l’odi cap al valencià i en l’odi cap a les dones que estem patint en la nostra terra en els últims temps. Fa por normalitzar a Mr. Hyde.

En l’escalada de violència global —tal volta la violència de sempre, però en un reel constant que la magnifica en els nostres mòbils—, dona ganes de trobar l’antídot per a detindre la virulència dominadora de Hyde. Que torne l’avorrit i previsible Jekyll. Abans que siga massa tard.

Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.

@PuriMascarell