Fora, però sense eixir del tot  

Tot pensant què escriure, topete amb Outside, la recopilació d’articles periodístics de Marguerite Duras, i em quede de pedra en llegir que el de Maria Callas li va donar per a viure un any. Un any! Córrec a escriure als artífexs d’esta revista, però em detinc en sec: em diran que açò no és Vogue ni jo soc Duras, que per cert li diu lletja a Callas i admet que mai l’ha vista cantar.

Ah, els diners. Els diners sí que donen la felicitat, o, si més no, la tranquil·litat necessària per a ser una infeliç benestant. Així que tot seguit em pose a barrinar com guanyar-ne més, preferentment escrivint ressenyes sobre pel·lícules que no he vist o restaurants la manduca dels quals no he tingut el plaer de tastar. Llavors em venen al cap Favell Mortimer i les seues estrambòtiques cròniques de viatge, si es poden dir així, atés que l’autora només va eixir dos vegades de la seua Anglaterra natal, una de joveneta a Brussel·les i París, i una altra de viuda a Edimburg. Així ho explica Todd Pruzan, que ja fa quasi dos dècades la va rescatar amb una antologia delirant dels seus increïbles –però certs– textos, The Clumsiest People in Europe, o Bad-Tempered Guide to the World (Arrow Books, 2007).

Favell Lee Bevan nasqué a Londres l’any 1802, va inventar un mètode de lectura innovador i triomfà com a autora de llibres infantils. Es va casar amb un tal Thomas Mortimer, que li feu la vida impossible. Quan es va quedar viuda, també es quedà amb el seu cognom. El que Pruzan va traure és una compilació de Countries of Europe Described, una mena de guia mundial on Mortimer diu coses com: “Hi ha llocs que semblen bonics de lluny, però són molt lletjos quan t’hi acostes. Lisboa n’és un”; “No hi ha ningú a Europa tan inepte i maldestre amb les mans com els portuguesos”; dels francesos, “els agrada arreglar-se, però no són massa nets”; sobre Polònia, “et pots passar molt de temps sense vore res bonic”; dels portuguesos, “són de cabells i ulls negres i pell fosca, com els espanyols, però tenen les dents més blanques, perquè no fumen, ja que el que fa malbé les dents a Espanya és fumar cigars”.

Tot això per dir que pareix que el director Jonathan Glazer no s’haja llegit la novel·la de Martin Amis a l’hora d’adaptar La zona d’interés, però què en sabré jo, si no vaig al cinema.

Jean Murdock (Reus, 1972) és llicenciada en Filologia Anglesa i postgrau en Tècniques Editorials. Es dedica a la traducció i l’edició professional i és autora del blog literari Huellas.

@jeanmurdock_