Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
Amb la novel·la Jakob von Gunten, Walser retrata una inquietant societat sense esperit crític
“Ací s’aprén molt poc, falta personal docent i nosaltres, els xics de l’Institut Benjamenta, mai arribarem a res, és a dir, que el dia de demà serem tots gent molt modesta i subordinada”. Així comença una obra mestra de la literatura europea moderna, la novel·la Jakob von Gunten (1909), de l’autor suís Robert Walser. I continua descrivint un sistema educatiu concebut per a modelar subalterns. Perquè, com ens conta Jakob, el jove protagonista que va fascinar a Franz Kafka, “d’una cosa n’estic segur: el dia de demà seré un encantador zero a l’esquerra, redó com una bola”. L’ Institut Benjamenta és una fàbrica de sers acrítics, destinats a convertir-se en lacais del poder. I tota la novel·la és la descripció dels mecanismes utilitzats amb l’alumnat per a esborrar la seua capacitat de rebel·lia i lliurepensament. Queda prohibit tot allò que puga incitar-los a pensar per ells mateixos i a qüestionar el sistema.
Jakob exposa la seua rutina diària en l’escola: “Aprenem de memòria el reglament que regix ací dins”. Més avant, sosté: “Un dels postulats de la nostra escola és: ‘Poc, però a fons’”. O siga, l’escassa pedagogia es basa en una memorització absurda de normes de comportaments alienants. Jakob descriu el professorat com un conjunt de ninots sense vida incapaços d’oferir cap estímul: “Coneixements, no se’ns impartix cap ni un. Els senyors educadors i mestres dormen, o bé estan morts, o ho estan a soles en aparença”.
Cada jornada és a més d’un desert intel·lectual, un suplici físic, ja que s’obliga a l’alumnat a una rigidesa corporal semblant a la mental: “Els alumnes ens passem les hores de classe assentats, amb la mirada fixa, immòbils. A dir veritat, no hauríem de tindre ulls, puix els ulls són curiosos i descarats, i la curiositat i la descaradura són condemnables des de quasi qualsevol perspectiva sana”. Ser curiós i ser descarat, dos actituds ben rellevants per a desplegar la creativitat i la vivesa intel·lectual, queden prohibides. Per insanes. Per perilloses. “Tots tenim la impressió de no ser més que uns pobres nanos dependents, sotmesos a una obediència perpètua”: la veu de Jakob retrata un sistema que impossibilita l’aprenentatge en llibertat, el creixement personal i la conformació d’un criteri propi, alhora que imprimix un caràcter manipulable i domesticat entre els jóvens.
A voltes, massa voltes, tinc la sensació que ens movem dins d’un enorme Institut Benjamenta. I que cada vegada resulta més difícil mantindre una mirada irònica i distant com la de Jakob.
Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
L’incendi de Campanar ens posa davant la qüestió de sempre: son tots els morts iguals?
Quin és el pes de les nostres decisions? Què seríem si no ens subjectara l’obligació de ser allò que som?