Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
Entre la voràgine de llibres per llegir ens deixem a banda les relectures, tan necessàries…
És la paraula més repetida entre els visitants de la Fira del Llibre de València. La paraula pila. Sempre dins d’una frase que, més o menys, diu així: “Uf, tinc una pila de llibres per llegir a casa… però…”. Però en compres més, clar. En compres dos o tres més –per què no?– esta vesprada de sol i de goig a Vivers. I augmentes la pila, que creix fins a dominar l’espai limitat de la teua vivenda. Algun dia haurem de parlar seriosament de l’addicció a la compra i l’acumulació de llibres.
Tanmateix, eixa addicció sustenta en gran part l’entramat editorial i la seua diversitat. De la mateixa manera que els best-sellers d’una editorial paguen la publicació d’altres llibres sense recorregut comercial dins del mateix segell, està demostrat que els compradors-addictes-compulsius són els que mantenen la riquesa de la xarxa d’editorials independents. Impossible que eixos compradors de tres llibres per setmana puguen llegir al mateix ritme que adquirixen. En realitat, l’objectiu és emmagatzemar. A l’espera d’un període de calma suficient com per a anar obrint els llibres pendents. No sabem si eixe moment es produirà. I, potser, ens té igual. Perquè ara, amb el nou llibre entre les mans, és impossible no sucumbir. El títol, la coberta, l’autor, les primeres línies… Tot són promeses de noves i abellidores experiències. Ens disposem a traure la cartera.
Curiós: l’acaparament de llibres que tal volta no llegirem mai contrasta amb el número limitat de textos que rellegim al llarg de les nostres vides i que ens acompanyen –i ens fan com a persones– durant anys. Per plaer o per obligació professional, he tornat repetidament a alguns textos de Carmen Laforet, Elena Fortún, Arthur Conan Doyle, E. A. Poe, Daphne du Maurier, Mercè Rodoreda, Mary Shelley, Horacio Quiroga, Angela Carter, César Vallejo, Francisco de Quevedo, Franz Kafka o Luis Martín-Santos. I sempre em captiven de nou.
Rellegir seria semblant a fer l’amor amb algú que coneixes massa bé. No hi ha sorpreses, però hi ha alguna cosa millor: la confirmació que et vas enamorar del cos-text encertat. I per això tornes una vegada i una altra a ell, per a constatar aquella fascinació primera, que mai s’esgota. Mentrestant, la pila de llibres creix. I jo torne a escabussar-me en La màscara de plata de Hugh Walpole. Admire la seua construcció perfecta, magistral. I fruïsc –fruïsc de cada línia– amb els efectes atenuats, però profunds, d’una passió estesa en el temps.
Purificació Mascarell (Xàtiva, 1985) és autora de diverses obres literàries, com Cartilla de redención, Cavallers, Centre comercial l’Oblit o Mireia, Premi Lletraferit de Novel·la 2022. Ensenya Teoria de la Literatura, Literatura Comparada i Estudis Culturals a la Universitat de València.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
L’incendi de Campanar ens posa davant la qüestió de sempre: son tots els morts iguals?
Quin és el pes de les nostres decisions? Què seríem si no ens subjectara l’obligació de ser allò que som?