Maria Bravo – “En Ambra pots viure moltes vides”
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
Des d’un punt de València es veuen sis barris, bona part del sud de la ciutat
És un mirador privilegiat que està en Gaspar Aguilar, l’antic Camí al Cementeri. “Concha, la iaia de Carles, viu en eixe creuer espectacular, al qual s’arriba des de la Raiosa per Gaspar Aguilar o ‘Camí de l’Alegria’, nom popular i irònic amb el qual el va rebatejar el veïnat”, situen Isabel Olmos i Irene Marsilla en un dels llibres de València, ciutat de barris. Es podria simplificar i dir que en la literatura sobre el districte de Jesús –amb els barris de la Raiosa, la Creu Coberta, l’Hort de Senabre, Camí Real i Sant Marcel·lí– hi ha un cementeri, un crematori i un hospital. Però també hi ha un museu, el somni d’un parc o un veïnat en festes.
Durant anys no hi hagué alegria en la Raiosa, un barri marcat per l’accident del metro de 2006. “El que no canvia, passe el que passe, és la lluita de l’Associació de Víctimes”, escriu Laura Ballester en Lluitant contra l’oblit. En el 2015 l’associació va anunciar que deixava “la plaça però no la lluita”, com afirma la Beatriz Garrote que dibuixen Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou en el còmic El dia 3.
El carrer Sant Vicent, antiga Via Augusta, antic eix industrial de la ciutat, està ara degradat, abandonat. Un altre irònic Camí de l’Alegria en la Creu Coberta. “Nos toca decirle adiós a esa Cruz Cubierta de ayer”, apunta el cronista José Navarro. Una miqueta d’alegria, en toc as, sí que va portar el Bulevard Sud, que “dará paso al presente”, reconeix. Tampoc és molt alegre el Cementeri General de València, però s’ha resignificat com a Museu del Silenci, segons l’anomena Rafael Solaz, que el considera “un componente esencial de la memoria de la ciudad”.
Però potser no és tan irònic eixe nom, eixa alegria, perquè Gaspar Aguilar desemboca en Sant Marcel·lí, el Parc de la Rambleta, la materialització del “Parc de la Pau”, el somni dels arbres Pi i Pa que narra Clara Santiró en Els dos gegants de Sant Marcel·lí: “Al bell mig de l’horta, que comprenia des de la Creu Coberta fins al barri de la Torre, el cementeri i el Camí Vell de Picassent, existia un hort on sols cultivaven flors”. I a pocs metres, en la plaça rebatejada de Julio Ciges, el Camí de l’Alegria literari acaba en una festa que relaten Inma Máñez i María Montes en un poema del llibre Versos, somnis, barri: “En la plaza, bajo los potentes focos, la multitud, / como un animal fabuloso de mil cabezas, / mueve sus pies, parlotea bulliciosa, ríe”.
Marta Rojo (València, 1994) és periodista. Col·labora en diversos mitjans de comunicació com El País o l’Agència EFE i revistes culturals, i ha treballat en agències, emissores de ràdio i gabinets de comunicació.
Maria Bravo és la llibretera d'Ambra, de Gandia, la mítica llibreria fundada per Pepa Ferrando ara fa 30 anys.
L’incendi de Campanar ens posa davant la qüestió de sempre: son tots els morts iguals?
Quin és el pes de les nostres decisions? Què seríem si no ens subjectara l’obligació de ser allò que som?