Dos ballets de Vicent Martín i Soler són recuperats 242 anys després per Joan Enric Lluna

VALÈNCIA. Joan Enric Lluna ha publicat el disc Un viatge a Nàpols, que inclou els ballets "La bella Arsene" i "El rapte de les sabines" de Vicent Martín i Soler, amb el segell ÀRIA classics. El músic valencià, clarinet solista de l'Orquestra de la Comunitat Valenciana, formació titular del Palau de les Arts, director i fundador de l'agrupació Moonwinds Simfònic i professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc) i del Trinity College de Londres, impulsa des de fa anys un projecte de recuperació i reivindicació de l'obra d'este reconegut compositor, coetani de Beethoven, Haydn i Mozart i el predilecte del públic europeu de l'època, segons els experts.     

El treball discogràfic, que estarà publicat en les principals plataformes digitals del món a partir del 7 de gener, posa en valor l'obra d'una de les figures més rellevants de la música i recull un concert en directe en el qual Lluna, al capdavant de Moonwinds Simfònic, va oferir el programa homònim en el que va suposar l'estrena mundial, molt celebrada pel públic, de la versió simfònica d'estes obres interpretades en l'Auditori de Castelló, en col·laboració amb l'Institut Valencià de Cultura (IVC) de la Generalitat Valenciana, el 16 de maig de 2023. 

Lluna ha manifestat que “este àlbum forma part d'un treball de recerca i musicològic que perseguix rescatar de l'oblit l'obra i la figura de Martín i Soler, i difondre les seues composicions inèdites, especialment dels seus ballets”. El músic subratlla que “és molt emocionant poder presentar este disc per a donar a conéixer, 242 anys després de ser creades, dos grans obres que formen part del nostre patrimoni musical i d'un compositor de referència”; i posa en relleu la col·laboració del musicòleg Robin Sansen, “la magnífica labor de producció de Fernando Arias”, director d'ÀRIA classics i enginyer de so, i “el meu agraïment a Javier Briongos i Miotta & Molière per l'edició de les partitures”.  

El projecte que desenvolupa Lluna té com a objectiu dignificar i potenciar el coneixement de la música de Martín i Soler tant en la seua publicació com en la seua interpretació, per tal que “forme part de les programacions de teatre i sales de concert nacionals i internacionals”. Les accions i iniciatives en les quals treballa són la realització d'edicions crítiques sobre la base dels manuscrits originals, prendre decisions sobre l'orquestració, correcció d'errors i altres assumptes purament musicològics; presentar en concert les obres; gravar les composicions i portar els ballets als teatres.

Nieves Pascual, catedràtica de Musicologia del Conservatori Superior de Música de València, exposa en el llibret del disc que “la complexitat i extensió d'estos ballets planteja hui un repte per a la seua posada en escena”, i considera que Lluna “resol brillantment la qüestió, presentant una recopilació a manera de suite dels principals motius i elements de cada ball i permetent que, per fi, puguen tornar a sonar estes dos precioses obres del nostre músic més il·lustre”. 

"La bella Arsene" es va representar “el 4 de novembre de 1781” i "El rapte de les savines" podria haver-se interpretat durant eixe mateix any o a principis del següent, “si bé la font corresponent no indica la data concreta”. La musicòloga apunta que les fonts dels dos ballets, sengles volums manuscrits, de les quals partix l'àlbum Un viatge a Nàpols es troben en la Biblioteca del Conservatori Sant Pietro a Majella de Nàpols. 

La trajectòria de Martín i Soler

Vicent Martín i Soler (València 1754 - Sant Petersburg 1806) es va formar com a infantillo de la Catedral de València (1760-1764), va ser nomenat mosso de capella aen octubre de 1766 i va renunciar en abril de 1769. Esta etapa valenciana connecta amb la de la cort a Madrid, “a través del seu ingrés com a instrumentista en la companyia dels Reales Sitios”, i amb els espectacles operístics que se celebraven en el teatre del Palau dels Ducs de Gandia a València.   

El músic s'instal·la definitivament a Madrid en 1769 i elabora un repertori propi amb el qual es va presentar com a compositor davant la cort en 1775/1776 amb dos obres recentment documentades per Pascual: el “dramma giocoso per musica” Li due avari, i el “bayle en pantomima” La força del natural. La seua representació en els Reales Sitios, en el cercle de Carles de Borbó, “permeten datar en 1776 els inicis de la seua relació amb el futur rei”, dades que reforcen la hipòtesi que “el llavors Príncep d'Astúries facilitara el trasllat del compositor a la cort napolitana”.

Nieves Pascual assenyala que “l'activitat a Nàpols del compositor valencià està datada entre novembre de 1777 i l'estiu de 1782, i és en eixe període quan té lloc sobre el reial escenari de Sant Carles la representació dels dos ballets”. 

Conegut popularment com Martini el Spagnolo, Martini il Valenziano o el Mozart valencià, Martín i Soler va gaudir d'un gran prestigi internacional per les seues òperes i ballets. A Madrid, Nàpols, Viena, Sant Petersburg i Londres va tindre molt d'èxit, va compondre òperes sobre textos de Lorenzo da Ponte, un reconegut poeta i el llibretista italià de Mozart amb qui va entaular una gran amistat; la seua òpera Una cosa rara es va reposar 55 vegades en pocs anys i va ser un dels seus majors triomfs; a més, una melodia del primer acte va ser utilitzada pel genial compositor austríac en Don Giovanni. 

La seua música, amb més de 30 òperes i més de 16 ballets, va ser molt apreciada pel públic contemporani i monarques com Carles IV d'Espanya, Ferran IV de Nàpols, Josep II de l'Imperi Germànic i Caterina II de Rússia, que el va nomenar director de la seua Òpera. Leonardo J. Waisman, investigador del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques de l'Argentina, explica que “encara que Haydn, Mozart i Beethoven estaven vius i en plena producció, el predilecte de la majoria dels oients era el valencià Vicent Martín i Soler”. Va morir a Sant Petersburg sent tan conegut i popular com Mozart, però la seua música va ser postergada fins a finals del segle XX.