Dolce far niente

El somni de Rafael Azcona –per a qui el sentit de la vida era desdejunar-se– era “no fer res pràctic”. En el seu Elogi de l’ociositat, Bertrand Russell diu que la fe en les virtuts del treball fa molt de mal al món modern “i que el camí cap a la felicitat i la prosperitat passa per la reducció organitzada del treball”. Proposa reduir la jornada laboral a quatre hores –suficients per procurar-se les comoditats bàsiques de la vida–, sense que per això es deduïsca que s’haja de malbaratar el temps restant en frivolitats ni pedanteria.

A Borges li van preguntar una vegada si se’n penedia d’haver llegit tant en lloc de viure. I va respondre, com és lògic, que hi ha moltes maneres de viure, i que una d’elles és llegir.

De fet, llegir no només és una manera de viure, sinó també d’aprendre, que és una de les formes del plaer. Citant novament a Russell: “El coneixement de fets curiosos no només fa menys desagradables les coses desagradables, sinó més agradables les coses agradables”. I Álvaro Cunqueiro coincidix amb Russell. Tot gent intel·ligent.

En el seu assaig A Way of Living, on també elogia l’ociositat, Simon Leys recorda allò que va dir Chesterton sobre no fer res: que hi ha persones que “quan reben el regal de la soledat, que és el regal de la llibertat, el rebutgen, el destruïxen deliberadament amb una horrible partida de cartes o una piloteta… No puc reprimir un calfred quan veig com fan malbé les seues merescudes vacances fent alguna cosa. Per part meua, mai no em canse de no fer res”. També recull la cita de Samuel Johnson: “Tota millora intel·lectual naix de l’oci”.

Fa molts anys vaig treballar en una gelateria a Londres. El lema de la direcció era una dita gastada: Time to lean is time to clean. És a dir: quan no hi ha clients, agafa la granera i neteja el local, en lloc de recolzar-te en el taulell sense fer res. Quan vaig estar a Fuqing, per contra, vaig vore prou de dependents xinesos que dormien recolzats en els taulells de les botigues; en qualsevol cas, eren tots prou amables com per a atendre’m desperts. Allà vaig recordar la dita de Londres i la de Blaise Pascal: “Totes les desgràcies de la humanitat venen de no saber estar en una habitació sense fer res”.

Jean Murdock (Reus, 1972) és llicenciada en Filologia Anglesa i postgrau en Tècniques Editorials. Es dedica a la traducció i l’edició professional i és autora del blog literari Huellas.

@jeanmurdock_