X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

MAR I MUNTANYA / OPINIÓN

Tots Sants versus Halloween

25/10/2016 - 

M'he decidit a escriure aquest article tot just una setmana abans de Tots Sants perquè així pugueu reflexionar uns minutets sobre si aquesta celebració profundament cristiana encara forma part de la vostra agenda. Si el dilluns que ve, tal i com fa ma mare, anireu a recollir amb temps els ramells encomanats de roses, de clavells, o de crisantems. Si s'agafareu unes horetes per desplaçar-vos fins elcementeri on romanen els vostres antepassats i amb respecte i carinyo netejareules làpides i deixaréu les flors ben ficades de cara a que tot estiga llest eldia següent, quan sinó tota la família, almenys un grapat d'ells, es desplacen per retrobar-se per uns minuts amb els seus que ja no estan. 

Per mi l'1 de novembre, Tots Sants, té una connotació especial. És probablement l'únic dia del'any que visite el cementeri del meu poble a Benissa. No sé si els més jovesencara ho fan. Jo almenys procure acompanyar a ma mare i ma tia en aquesta tradició perquè em compensa anímicament. Es produeixen moments, sensacions, que no vull deixar escapar. Com per exemple quan veig la foto dels meus iaios. I mantinc una xicoteta conversa imaginària o no amb ells. És una melanconia suau que em porta a d'altres temps. Que em fa somriure el cor.

Si vaig amb alguna de les meues germanes o cosines probablement comentem una i altra vegadales mateixes anècdotes de cada any, però això per mi no té preu. Vulgues que no estem honorant els nostres. Insuflant-nos estima amb el nostre record. També visitem tombes d'altres familiars i d'amics que ja no estan. Recorrem els carrers del cementeri i comprovem que hi ha habitants nous i d'altres dels que feia temps no en sabíem res. Ens barregem amb la resta de visitants, som tots coneguts, ens saludem i intercanviem paraules. És com una mena de congregació, sigues creient o no. Cada cementeri de cada poble guarda mil i una històries personals. 

Tots Sants (OmniaSanctorum) és una de les festivitats més antigues en el món cristià i està íntimament lligada amb el Dia dels Difunts o de les Ànimes que el celebra al dia següent. 

La vigília

Halloween, en canvi es celebra el 31 d'octubre i és una feta d'origen pagà que es celebra la vigília de Tots Sants. També és coneguda com Nit de Bruixes i el seu veritable orígen roman en un antic festival celta que es celebrava a Irlanda al final del'estiu i de la temporada de collites. És una festivitat que no hauria d'estar arrelada a la nostra terreta, no és d'ací, però que la globalització i sobretot la tremenda influència dels Estats Units han aconseguit que tinga un espai. Però quin? Perquè Halloween ja no fa por. Ja no té res a veure amb la seva essència, ni tan sols amb la creença de que eixa nit els morts caminen entre els vius. S'ha banalitzat i ha quedat constrenyida a festes de disfresses pels menuts i a disbauxa i alcohol pels més grans. Maquillatge, capes negres i tot a una campanya de màrqueting per davant. 

Com a mediterrània em quede amb la festivitat de Tots Sants. Per disfresses ja tenim les Carnestoltes. 

Noticias relacionadas

next