X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

mar i muntanya / OPINIÓN

Teatre, la vida és pur teatre

3/01/2017 - 

Comence la primera setmana de l’any escoltant la cançó de la coneguda cantant cubana La Lupe, ‘Teatro, la vida es puro Teatro’ i no puc evitar pensar que potser la seva lletra té una part de raó, almenys pel que fa al desengany ‘amorós’ que suposa el nostre sistema polític i a la deixadesa i manca de connexió que cada cop més s’inocula als ciutadans.

I com que tot “aquest drama no és necessari” i “ja conec aquest teatre”, he pensat que davant aquesta xicoteta reflexió l’únic que puc fer es contratacar amb cultura, i aquest cop amb una dosi ben nostra de teatre en valencià.

I és que a finals de desembre vaig assistir a l’acte que l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina (IECMA) va organitzar per tal de presentar als seus socis els darrers números de dues revistes a les que dediquen estima i treball primmirat. En concret parle de la revista ‘investigació i Assaig ‘Aguaits’ i de la revista de literatura ‘l’Aiguadolç’ que aquest cop conté un dossier monotemàtic sobre les noves veus a escena del teatre valencià, dirigit pel professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, Ramon X. Rosselló, especialitzat en la història del teatre contemporani en la nostra llengua.

‘L’Aiguadolç’ fa així una anàlisi, o un descubriment per aquells que comencen a gaudir d’aquesta expressió artística, en oferir-nos un panorama de l’escriptura teatral valenciana desde la dècada dels noranta del segle passat fins a l’actualitat. Val a dir que en teatre per a adults destaquen autors com Carles Alberola i Pasqual Alapont. I en clau femenina, la pallassa (‘clown’) i dramaturga, Patrícia Pardo. El monogràfic també aborda la situació del teatre per a infants al País Valencià. I reconeix la tasca d’editorials com Bromera que han engegat una col·lecció teatral.

Però com jo no sóc cap experta en el tema, més aviat el contrari, només puc admirar tota aquesta tasca creativa, que ha perdurat en temps difícils, i que abarca tot un munt de vessants, des de l’autoria de les obres, a la interpretació, al món de les bambolines, o del circ i el ‘clown’, o de tots els que treballen en ell d’una manera u alta, ja siga d’una manera professional o amateur. 

I ací torne a la meua terreta, la Marina Alta, per agrair la faena que realitzen les xicotetes companyies que fan teatre en valencià, com L’Oracle de l’Est o Teatreres pel món, entre d’altres, (seguríssim que em deixe moltes més, disculpeu la meva ignorància). Vull recalcar, a més, el paper dels actors i actrius, que es guanyen la vida fent circ i teatre, interpretant des de contacontes a perfomances, microteatres i mil històries més. Tot és cultura, ja siga a un Auditori, al carrer o a un café. 

Menció apart mereix Esclafit Teatre, que dirigida per Joan Nave, ens recorda qui són els nostres clàssics valencians com a la seva darrera obra ‘Joanot’ (un monòleg amb humor que versa sobre Joanot Martorell, autor de Tirant Lo Blanc).

I ja posada m’endinse en la vessant educativa, ja que cal mencionar la tasca realitzada per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (la MaCMA) amb la seva campanya de teatre infantil a les escoles.

Com deia, la vida és pur teatre.

next