X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

mar i muntanya / OPINIÓN

Qui remena les cireres?

12/06/2018 - 

Cireres roges com la sang, de color morat, o gairebé negres. Dolces, verdes, madures, grans i menudes. De tast efusiu que explota a la boca, que fan croc. A grapats, de dos en dos, que te les menges i no te les acabes. Al natural o en compota. Fruita que aquí a les nostres terres van portar els romans. Forma i sabor indiscutible que arrela a la Marina d’interior, a les muntanyes i valls, a terra de cireres com diria el nostre estimat Bernat Capó, lloc de batalles passades de moros i cristians.

La Vall de Gallinera és un exemple de famílies que porten collint cireres des de fa generacions. Llauradors que a través de la cooperativa Cireres Muntanya Alacant s’ajunten per apropar-nos un tast que ens deleita a gairebé tots. Descobrir una comarca a través dels seus sabors. Menjar el territori, proximitat i passió. Un cop mes el projecte que abarca Dénia i la comarca de la Marina Alta com a Ciutat Creativa de la Gastronomia de la Unesco persisteix en fomentar i donar a conéixer quina és la nostra herència gastronòmica. És a dir, què és el que collim i mengem ací. Fruites i verdures de temporada amb les seues varietats com la cirera ‘burlat’. I en aquest cas, mostrar-ho i promocionar-ho al mercat. Sacsejar la memòria i el paladar. Amb melmelades artesanals com les de la de Casa La Pallisa de Vall de Gallinera, o innovant amb un gaspatxo de cirera amb tataki de bonítol de la llotja com el que va preparar Ferran Giró, cuiner del restaurant Arrels de Gata de Gorgos.

La premissa principal és donar a conèixer els productes agroalimentaris de la terreta i visibilitar la feina dels productors. Fer comarca del menjar. Gastronomia, qualitat i proximitat. Reforçar també així la seua productivitat. El paisatge agrícola també és una eina important per a l’economia local. Els productors de cirera de la Vall de Gallinera han collit enguany uns 800.000 kilos i d’aquests, entre un 60 i un 70%, l’han exportat a Alemanya, Anglaterra, Itàlia o França, molt especialment a la seua capital, París.

Turisme, paisatge i menjar

Tampoc podem oblidar quina és la bellesa dels nostres paisatges. No cal anar molt lluny per recordar les rutes turístiques d’interior amb passejades entre cirerers florits que ens fan redescobrir any rere any les valls i les muntanyes de l’interior d’Alacant. A la Marina també hi ha cirera a la Vall d’Alcalà, la Vall d’Ebo i la Vall de Laguar. O festes de la Cirera com la que aquest passat cap de setmana s’ha celebrat a Alpatró.

D’altre exemple el tenim al febrer a Alcalalí amb l’ametla com a centre d’atenció. ‘Feslalí’ amb rutes i passejades entre ametlers en flor i tapes, degustacions i dolços que tenem com a ingredient principal aquest fruit tan nostre. O d’altres pobles com Benissa amb iniciatives per potenciar el turisme gastronòmic, ecològic i cultural com #Moscatelizate.

I ara, qui remena les cireres?

Punt i apart mereix la dita valenciana ‘remenar les cireres’ que ve a dir ser el que dóna ordres, o el que porta les iniciatives endavant.

I ara amb el canvi de govern central que torna a ser d’un roig intens del PSOE, qui remena les cireres? Qui donarà directrius al territori? Hi haurà novetats pel que mal als mals endèmics que afecten a comarca i la seva manca d’infraestructures? El fet que el ministre de Foment siga valencià ens ajudarà? Es liberalitzarà l’AP7 i la deixarem de pagar? I la connexió del tren, la veurem avançar?

Com sempre, tot es veurà.

next