X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

MAR I MUNTANYA / OPINIÓN

Pastissets de moniato, rebosteria tradicional nadalenca de la Marina

20/12/2016 - 

Arriben les festes de Nadal i alguns ja guardem un somriure només de pensar què hi haurà a la taula a les reunions familiars.

Els més golafres farem espai suficient perquè a més del putxero amb pilotes ens càpiguen alguns del postres més típics d'aquestes èpoques. I no només parlem del torró de Xixona -gairebé obligatori a totes les taules de l'Estat- sinó, sobretot, dels pastissets de moniato i ametla que a la Marina Alta són tot un clàssic. Només cal veure les cues que es formen a les pastisseries de Xaló i de la Vall de Pop. Ací som amants del moniato, l'ametla i la carbassa.

Torta i pastís de carbassa, bunyols, coca maria i xocolata és allò que ens motiva en temps de fred. Però el pastisset de moniato és el que ens treu la son. El que ens porta reminiscències de quan encara creiem en el reis mags. El sucre, el dolç, la il·lusió i la infantesa juguen ací tots plegats. I si els anys passen les sensacions que ens deixa tastar aquesta mena de dolços ens fa tornar a somniar. O almenys això és el a mi m'agrada pensar.  Aquesta espècie d'empanadeta farcida de moniato i amb un lleuger toc de canella i anís fa les delícies de grans i menuts. I més si va acompanyada d'un vi dolç de Moscatell.

L'arnadí (dolç de carabassa o moniato cuit al forn, pastat amb sucre i adornat per damunt amb ametlles, pinyols i canella), el massapà (elaborat amb ametlles mòltes i sucre, i lleugerament cuit al forn), la peladilla (galló d'ametla cobert amb una capa endurida de sucre) o les ametlles garrapinyades també tenen a l'igual que el pastisset de moniato un passat en comú vinculat a la reposteria d'Al-Andalus. No hem d'oblidar quina és la nostra història. I els 'moros' van estar segles i segles vivint ací. Són moltes les coses bones que hem après d'ells. I les valls i les àrees on s'hi troben ara Xaló i Senija eren les seves zones d’influència. Qui sap? Potser és per això que a la Vall de Pop aquests pastissets eixen tan bons.

Els pastissets de moniato són un patrimoni gastronòmic que s'ha de preservar i transmetre. Només cal observar expressions populars que formen part del nostre vocabulari per adonar-nos de la seva importància. Com per exemple 'quedar-se de pasta de moniato', que vol dir segons paraules textuals de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua quedar-se paralitzat o sense paraules a causa d'una gran impressió o sorpresa. És un terme positiu.

Pel que fa a les tradicions, val a dir, que abans moltes famílies feien aquests pastissets a casa en els forns de les casetes de camp. Les iaies o les mares treballaven la massa i fornejaven emboltades d'un olor dolç, sucrós, de festivitat i alegria. Ara els forns tradicionals de poble són els encarregats de mantenir l'autenticitat d'aquests postres que fins i tot ja podem trobar en alguns supermercats.

No us donaré la recepta. És fàcil de trobar. Jo haig de reconéixer que sóc de les que fa cua per comprar.

next