X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

mar i muntanya / OPINIÓN

Nous temps pel Moscatell de la Marina

6/06/2017 - 

A finals de maig va tenir lloc el Saló Professional Vins d’Alacant DOP 2017 al Centre de Turisme de Dénia on participaren vint-i-dos bodegues de la província, cinc d’elles de la Marina Alta. El més destacat de la trobada fou la taula rodona en la qual s’abordà el panorama actual que afronta el vi elaborat amb raïm de Moscatell d’Alexandria, la varietat autòctona de la Marina Alta. 

Experts com el viticultor i enòleg Pepe Mendoza, el xef Quique Dacosta, el director de la revista ‘Semana Vitivinícola’ Salvador Manjón o el biòleg i botànic Jaume Soler dissertaren sobre la necessitat de professionalitzar aquest sector a la comarca, ja que hui en dia encara està farcit de llauradors de cap de setmana que combinen la seva passió per la terra amb un treball que en moltes ocasions no té res a veure amb ella. Aquesta realitat i l’edat mitjana de l’agricultor- que supera la cinquantena- marquen un present de vinya i bancals abandonats. No obstant, sembla ser que nous temps estan arribant…

D’altres paraules claus que s’empraren pel que fa al present i futur del Moscatell de la Marina varen ser identitat i territori. En aquest sentit s’abogà per crear un argumentari que permeta comunicar als potencials clients (restauradors i comensals) la vàlua d’aquest producte creat a partir d’unes vinyes arrelades al nostre paisatge de poble llaurador. Un raïm, un vi que destil·la autenticitat, que té una història pròpia i que es diferencia de la resta de Moscatells pel seu cultiu rústic, en terres dures i abrassides que aguanten climes extrems. Un vi lligat al caràcter del terreny i la qualitat i dolçor d’aquest raïm que gaudeix d’una impressionant capacitat d’adaptació.

Una de les preguntes que es llançà a l’auditori feia al·lusió a com era possible que hores d’ara encara la major part de les cartes de vins dels restaurants de la Marina Alta no incloguen un apartat amb els caldos de qualitat de la comarca. Com pot ser que hi haja una preponderància avassalladora dels vins de Rioja davant dels de la DO Alicante? Quedà clar que encara hi ha molta feina per fer. Cal aprofundir en la relació dels viticultors i restauradors locals perquè entre tots dos puguen defendre els productes de la Marina Alta com a base d’una gastronomia local amb una clara identitat, això sí, sempre que tinguen un plus de qualitat, d’excel·lència. Eixa és la idea. I sembla que va endavant. Es comencen a veure restaurants i botigues delicatessen amb vins valencians (de les Denominacions d’Origen d’Alacant, de València i d’Utiel-Requena). 

S’apropen nous temps pel Moscatell de la Marina i si són bon o dolents dependrà en bona part d’un nova collita de joves viticultors que amb la formació adequada i amb molta empemta aposten per elaborar un producte amb un plus de qualitat i destinat a un consumidor de poder adquisitiu mig alt. És a dir, posant en vàlua el nostre vi, el nostre raïm, i treballant la seua identitat per diferenciar la varietat Alexandria de la resta de Moscatells. Per ser més internacionals hem de ser més locals. La gran sort és que el Moscatell éstà molt valorat a l’estranger.

Una altra opció segons apuntà Pepe Mendoza consisteix en crear sinergies entre les dos grans varietats autòctones de raïm d’Alacant lligades al territori, el Moscatell i la Monastrell. L’objectiu és unir forces i crear una estructura conjunta més potent dins la DO Alicante que permeta aconseguir una millor quota de mercat. No podem competir amb volum amb d’altres varietats però sí ens sobra identitat per presentar productes amb origen, amb arrels. En cap moment es parlà d’una futurible DO Moscatell de la Marina. Aquesta possibilitat ni es mencionà.

La tercera pitiüsa

La configuració orogràfica de la Marina Alta, muntanyes que miren al mar i que ens aïllen  per terra de comarques i territoris veïns tal com si fóssim una tercera illa de l’arxipèlag pitiús marca el caràcter i la idiosincràcia local. De fet desde Dénia només ens separa d’Eivissa poc més d’un centenar de quilòmetres. Gairebé la mateixa distància que d’Alacant i València. Tot i que per mar.


El vent de Gregal i de Llevant aprofundeix aquest fet nostre diferencial ja que els núvols pugen fins a muntanyes com el Montgó per coronar-les i descarregar aigua, convertint així la Marina en una de les comarques amb més precipitacions d’Alacant. En paraules de llauradors, la nostra terreta és com una illa amb una rica biodiversitat de flora i fauna auctòctona.

Noticias relacionadas

next