X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

MAR I MUNTANYA / OPINIÓN

Les estisoradores de La Marina

21/02/2017 - 

Estisorar: aclarir (els penjolls de raïm) llevant els grans defectuosos. Sí, ja sé que encara no és l'època i que falten bastants mesos per a la verema però no he volgut deixar d'escriure sobre aquest tradicional ofici de temporada de les dones de la Marina perquè en poques setmanes s'acosta el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i cal agrair que un poble es preocupe per recuperar i posar en vàlua la tasca realitzada per les seues veïnes des de fa generacions i generacions.

Parle, en concret, del municipi de Benissa i de la intenció de la seva regidoria d'Igualtat que, aprofundint en una dinàmica feminista, vol donar visibilitat al paper de la dona i la feina que ha desenvolupat a l'economia familiar amb treballs relacionats amb l'economia tradicional de la zona, abans del boom turístic. És a dir, tasques d'ajuda a la subsistència familiar i lligades al camp, a la terra i a la tradició llauradora.

Encara queden quadrilles de dones que, a l'agost i al setembre sobretot, s'ajunten als magatzems per tal de netejar el raïm que els homes han anat a tallar al bancal, depositant-lo en caixes. Aquestes valentes faeneres netegen i envasen el raïm de moscatell per tal que estiga preparat pel seu consum a taula. És a dir, raïm de menjar.

L'estampa ens pot retrotaure a èpoques passades quan les nostres mares i iaies passaven bona part del seu temps arreglant aquest valuós producte local.

Puc parlar de ma mare Clara que va començar a estisorar als 12 anys, de ma tia Teresa, o del magatzem dels meus cosins Cabrera que porten ja cinc generacions (més de cent anys) dedicant-se al món del raïm. Tinc imatges on recorde a una bona de colla de dones assegudes tallant raïm alvoltant d'una taula, cantant alguna cançó popular i xerrant de les seues vides per tal d'amenitzar la jornada de treball. Caixes de raïm i riures. I la vida passa.

Per això és positiu i benvingut que des del propi poble es vullga reconéixer el treball realitzat per generacions i generacions d'estisoradores. Un treball que moltes vegades ha quedat relegat a un segon terme, desdibuixat i a l'ombra, malgrat contribuir en gran part a l'economia familiar.

El riberer

Més reconeguda a Benissa ha estat sempre la feina feta pels hòmens, en aquest cas la tasca àrdua dels riberers, que any rere any deixaven la llar per a fer la temporada a la zona arrossera de la Ribera del Xúquer, o fins i tot a terres més llunyanes com Amposta, Saragossa, Sevilla o França. Plantaven i recol·lectaven l'arròs. I tots ells, en eixir del poble, s'aturaven davant la roca de la Salve per demanar amb fervor a la seua patrona, la Puríssima Xiqueta, bons auguris i sort.

Ara toca equiparar i posar en vàlua el que han fet elles, per deixar d'estar a l'ombra d'ells. Donar protagonisme al seu treball i reconéixer el seu esforç. Mostrar la nostra història, el nostre patrimoni i sobretot l'orgull de ser dona i de poble amb una tradició lligada al camp. La mostra sobre les estisoradores amb fotografies i panells informatius, la recollida de testimonis en un documental, la recerca de cançons vinculades al raïm, i també el reconeixement d'altres oficis com el d'embarriladora són un punt de partida. Una forma de fomentar la igualtat partint del reconeixement als nostres avantpassats.

next