Nyas coca, aquesta setmana faré un article totalment cut'n'paste, així que no li passeu el Turnitín, ni cap programa antiplagi o us rebentarà i l’haureu de llicenciar de nou. La primera, per fer tremolar els mestres de secundària, va directa a la jugular wikipediana: S’entén per ciència ciutadana la recerca científica conduïda, parcialment o completament, per científics amateurs o no professionals. La ciència ciutadana s'orienta a la generació de nou coneixement amb la participació activa i imprescindible de la ciutadania en almenys una etapa del procés de recerca, sia en la captació o processament de dades (crowdsourcing), la seva interpretació (intel·ligència distribuïda), la definició de problemes, reptes, objectius i captació de dades (ciència participada) o en el disseny amb científics de la recerca que s’ha de dur a terme (ciència col·laboradora). Només amb el percentatge d’aquesta definició ja superaré tots els percentatges acceptats per a un treball acadèmica. Sort que no n’és un.
Faig esment de la “ciència ciutadana”, una cosa seriosa, no us penseu, amb el seu propi observatori estatal, perquè la nit del 28 al 29 de setembre es farà un anys més la celebració de La Nit Europea de la Investigació, i després de vore activitats, participants i localitzacions, m’ha semblat oportú ressenyar que trobe a faltar aquesta participació ciutadana de carrer en els actes, per no semblar aquelles desfilades d’animals amb corretja que els antigament feien els circs en arribar a una ciutat, mostrant el que podien fer els domadors fora de la gàbia, com si fóra prou amb treure les científiques i els científics dels seus laboratoris per apropar la cultura científica al carrer.
Avui mateix he llegit l’entrevista de la “Contra” del diari La Vanguardia, i en ella m’hi he trobat a Charles Edquist, conseller d’Innovació de Suècia, amb el ja ex-primer ministre Stefan Löfven. Una setmaneta ens ha durat el somni del primer ministre soldador, llastimeta. El senyor Edquist diu, en un moment de l’entrevista, que “la gent creu que la innovació és cosa d’enginyers, doctors, acadèmics i intel·lectuals, però en realitat és més senzill que això”. El que vol dir el pensador emèrit suec és que el que cal per a innovar, per a trobar noves solucions als problemes, és tindre la ment clara, visió global, creure en les pròpies possibilitats, agafar una idea i poder desenvolupar-la almenys en la seua versió primigènia, després ja vindran els bussines angels, els laboratoris de desenvolupament, els assajos a doble cec, i tot el procés per fer d’una il·luminació un fanal. Aquesta reflexió navega per la mateixa derrota que La Nit dels investigadors europeus promoguda pel projecte H2020 i les Marie Skłodowska-Curie Actions que pretenen apropar els investigadors al públic en general i augmentar la consciència de les activitats de recerca i innovació, amb vista a donar suport al reconeixement públic dels investigadors, creant una comprensió de l'impacte del treball dels investigadors sobre la vida quotidiana dels ciutadans, i encoratjar els joves a iniciar-se en carreres de recerca.
Des de 2005, la Unió Europea promou la celebració d’aquesta Nit Europea de la Investigació amb activitats divulgatives, dinàmiques i amb un component lúdic associat l’activitat investigadora. D’aquesta manera, es pretén atraure l’atenció de la societat cap a la ciència, especialment del públic jove, per tal de fomentar vocacions per la ciència, la tecnologia i la recerca. A més, la Nit Europea de la Investigació Valenciana mostra un compromís especial per a fomentar la perspectiva de gènere en la ciència, és a dir, donar a conèixer la investigació liderada per dones al territori autonòmic.
Enguany la Generalitat Valenciana ha estat l’organisme proactiu que ha decidit promoure la celebració de la Nit Europea de la Investigació a la Comunitat Valenciana, mitjançant la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, en concret, des de la Direcció General d’Universitat, Investigació i Ciència i la Secretaria Autonòmica de Cultura.
Més de 40 activitats a Alacant, Elx, Oriola, Castelló o València, amb la participació de les cinc universitats valencianes, Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández, i les aportacions dels centres de recerca en salut de la capital valenciana, dependents de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública: Fisabio, INCLIVA, ISSLaFe i Fundació d’Investigació Príncep Felip. S’hi han sumat els centres de recerca d’àmbit estatal: el CSIC, mitjançant la delegació a la Comunitat Valenciana, i el Centre d’Investigació en Xarxa en Malalties Rares (CIBERER), integrat en l’Institut de Salut Pública Carlos III, així com el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana. Les tres diputacions valencianes no han volgut quedar fora de l’esdeveniment, a través dels museus de Prehistòria de València, de Belles Arts de Castelló i MARQ d’Alacant. També els ajuntaments de València, Alacant, Castelló, Elx, Sagunt, Potries i Morella, pel seu vincle amb la cultura i patrimoni cultural reconegut per la Unesco hi participaran. La Fundació Valenciana d’Estudis Avançats, la Fundació Oceanogràfic i la Fundació per al Foment d’Estudis Superiors posaran el seu granet de sorra.
Experiments pràctics realitzats per investigadors, mostres de ciències amb participació pública, debats, cites amb investigadors (conèixer els investigadors i fer-los preguntes), competicions (concursos de ciències, jocs, trencaclosques, concursos d'art i fotografies, etc.), tallers per a xiquets, visites guiades de laboratoris, instituts de recerca i altres llocs rellevants que solen estar tancats al públic,... oferta variada per passar una nit investigant la investigació, sigueu proactius, feu ciència ciutadana, no us calen bates blanques. Potser el primer pas serà donar-li bola a un hashtag en xarxes, cosa de netejar la consciència només amb un clic, sí, però per algun lloc s’ha de començar... au, #NitValencianaInvestigació , #europeanresearchersnight, tireu-li!!!!
