X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

EXPOSICIÓ 'DONES DE LES FOGUERES A LA REPÚBLICA 1931-1936'

Homenatge a la primera comissió femenina de les Fogueres d'Alacant

25/06/2017 - 

ALACANT. Les Fogueres 2017 acaben, perquè les nits de Sant Joan passen amb el seu foc purificador. Les nits, sí, perquè gràcies al seu particular calendari tenim dues nits de foc, la de la Nit de Sant Joan, el 23 de juny, amb una lletania de pires votives embellint la sorra de les platges, deixant les seues cendres de dessitjos i oblits, i la Nit de la Cremà, el final oficial de la Festa, ja pasades les 12 del dia de Sant Joan, els monuments foguerers cremen el dia de Sant Adalbert, Santa Euròsia, Sant Pròsper d’Aquitània o Sant Moloc d’Escòcia i Sant Sosíprat. Això demostra que els límits de la festa van molt més enllà de la plantà i la cremà.

Entre les activitat 'fora límits', fins el 30 de juny encara es podrà veure a l’espai expositiu exterior dels finestrals de l’Arxiu Municipal d’Alacant i a la seua sala d’investigació, a la seua seu del carrer Llauradors, l’exposició 'Dones de les Fogueres a la República 1931-1936'.

La Foguera Sèneca-Autobusos, guanyadora del premi a la millor Foguera Especial d’enguany, i editora d’un dels més interessants llibrets any rere any, junt amb la Regidoria de Cultura i el propi AMA, han col·laborat per a organitzar aquesta exhibició, com a part dels actes commemoratius dels 85 anys de la fundació d’aquesta Foguera, amb el nom de Foguera Quiroga.

L’exposició consta d’una selecció de fotografies que arrepleguen instantànies de la Festa de les Fogueres entre 1931 i 1936. Hi mostren la participació de les primeres dones en la festa i, a la vegada, són un homenatge a aquelles que van conformar la primera Comissió de la Foguera Quiroga (hui Sèneca-Autobusos). Els llibrets dels anys trenta han servit per a obtindre imatges de belleses i dames d’uns quants districtes. Tambés s’hi reprodueix la revista Estampa d’àmbit estatal que, el 25 de juny  de 1932, va traure un número dedicat a la intervenció de la dona en les festes de les fogueres. Un especial que arreplegava una sèrie d’entrevistes amb el títol de 'Las muchachas alicantinas y les Fogueres de Sant Chuan'. S’hi exhibeixen també exemplars de la mateixa revista dels anys 1935 i 1936, així com un de la revista Crònica de 1934.

Com a complement d’aquesta exposició, el llibret de Sèneca-Autobusos d’enguany incorpora dos articles, de Rosana Valcárcel i Susana Llorens Ortuño, amb els títols respectius de “Femení i efímes. Art i dona” i “La dona alacantina i la seua participació en les Fogueres de 1932”, on s’hi desgrana tot un seguit de dades aclaridores de l’evolució que en pocs anys va patir la figura de la dona des dels orígens de la festa, on passa d’un caràcter purament ornamental, d’acompanyament de la celebració dels homes, sublimada en la creació de la figura de la Bellea del Foc, “la mujer que simboliza nuestra radiante fiesta”, “cortejo de hermosura, magnífico heraldo de la radiante fiesta del fuego alicantino”, fins a una dona participant, encara idealitzada pels nous temps com a “Símbol del progrés”. Però en una terra profundament empeltada de matriarcat, en la que tot i els segles de dominació masculina, es pot trobar ben definida al fons de la societat l’estructura organitzativa al voltant de la mater familias, no estranya en absolut l’anècdota amb què s’explica el naixement d’aquesta Foguera femení plural, extraordinari exemple d’eficiència i nous temps.

Resumim l’explicació que la comissió conformada per “un grup de xicones” li fa al reporter Luís G. De Linares, que acompanyat de José Ferrándiz Torremocha, passejava pel carrer Quiroga, segons explica l’article de Susana Llorens:

"La nostra foguera és la del Carrer Quiroga. Som la primera Comissió femenina de barri que s’ha format en Alacant. El nostre barri és tan gran que no tenia prou amb una foguera. Així que, a més de la que fan els homes, nosaltres instal·lem la nostra [...] , i serà la millor de totes. L’està fent Francisco Olcina, qui ens va donar la idea. Una nit sobre les nou em digué, per què no feu vosaltres una foguera? A les 9’30 ja teníem formada la Comissió [...], a les deu menys quart ja estàvem recaptant [...]. Hem batut un rècord: en menys d’un mes, 506 pesetes d’ingressos!".

L’esperit decidit, organitzatiu i eficient femení, començava a fer-se present també en l’organització de la festa. Després vindríem temps més foscos i menys proclius a la visibilització de res que tinguera a veure amb la modernitat i, per extensió, amb les dones en la societat. Però la llavor va quedar soterrada, i van començar a germinar molts anys més tard, a partir del primer descongelament dels anys 60 i, amb més força, des de la Transició.

Noticias relacionadas

next