X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

Gaspar Jaén o la història urbana d'Elx

24/05/2017 - 

ELX. L’arquitecte i poeta Gaspar Jaén (Elx, 1952), porta des dels anys 70 del segle passat investigant l’urbanisme de la ciutat d’Elx, sota un encàrrec originari del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Alacant, que entre 1977 i 1983 va adoptar una política per a fomentar el coneixement, la divulgació i la protección dels edificis d’interés del patrimoni local i provincial. Arran d’això, ja el 1989 va publicar un primer text, Guia de l'arquitectura i l'urbanisme de la ciutat d'Elx (1989), seguit per La vila i el raval d'Elx (1999) i De les Clarisses al Salvador: migdia i llevant de la vila l'Elx, arquitectura i urbanisme (2012). 

El quart volum d’aquest projecte, presentat aquest dimecres al Saló de Plens de l'Ajuntament d'Elx, el forma el Formació d’una ciutat moderna de grandària mitjana: Elx, 1740-1962, que en la seua versió primigènia, sota el títol de Formació d'una ciutat moderna de grandària mitjana: Elx, 1740-1962 (Del pont i el raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana) va ser la tesi doctoral de l’autor, llegida en la Universitat de València l’any 1990, sota la dirección del Dr. Luís Alonso de Armiño i un tribunal composat per Manuel Ribas Piera (d.e.p.), como presidente, la Dra. Trinidad Simó, el Dr. Lluís Cantallops, el Dr. Juan Luis PiñÓn (d.e.p.) y el Dr. Manuel Rodríguez Macià, que li van atorgar la qualificació d’excel·lent cum laude. Un treball arrelat a la disciplina de la Història Urbana que analitza de forma sistemàtica i pormenoritzada totes les transformacions urbanes i arquitectòniques projectades, executades o dissenyades a la ciutat d’Elx, entre els segles XVIII i el XX, origen de la ciutat moderna, acarant aquests episodis amb les transformacions produïdes durant aquests segles a les ciutats europees que servien de model.

La tasca de Jaén es tanca amb aquesta edició revisada del text de la seua tesi, completant una visió de la singularitat urbanística de la vila il·licitana, que conjuga substrats històrics amb planificació moderna, arran de l’explossió de desenvolupament de la segona meitat del segle XX. Una ciutat que no només apareix als seus textos d’urbanisme i arquitectura, sinò que s’aboca entre els seus versos, des d’aquell Cadells de la fosca trencada (1976), La Festa (1982) o el Territoris de 2003.


Noticias relacionadas

next