X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

MAR I MUNTANYA / OPINIÓN

De maulets i botiflers tres-cents anys després

 ‘El mal d’Almansa a tots alcança’

7/11/2017 - 

En aquestos dies de crisi secessionista de la nostra veïna Catalunya es poden escoltar de nou crits al carrer de maulets que clamen contra els botiflers. No és cosa nova. Ve de lluny. De ferides no cicatritzades, d’orgulls ferits no restaurats, de derrotes no digerides, i d’insensibilitats centralistes cap a un modus vivendi que encara sembla que no hem oblidat del tot. I sinó que ens pregunten als valencians valencionaparlants si hem sentit alguna vegada expressions tan nostres com la dita ‘El mal d’Almansa a tots alcança’, o si coneixem què vol dir botifler o maulet.

La connotació és clara i no favorable a la Casa dels Borbó. 

Consultem-ho al diccionari. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua la paraula botifler, durant la guerra de Successió, era la forma despectiva en la que s’anomenava als partidaris del pretendent al tron d’Espanya, Felip d’Anjou, net del Lluís XIV de França, i que va ser rei amb el nom de Felip V, encetant així la dinastia dels Borbons. No obstant, el nostre diccionari (valencià que no català) també assenyala com a botifler a aquella persona que col·labora amb l’enemic del seu país. I aquell que és pressumit, arrogant, ple de vanitat. No és pot dir llavors que estem tirant-li una floreta a algú, més aviat un insult. També val dir que els botiflers eren ben bé, en la seua majoria, famílies de la noblesa. 

Pel que fa al terme maulet, l’AVL apunta que és aquell partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió al començament del segle XVIII. Com a mínim el terme sembla més objectiu. 

Molts es preguntaran com és possible que més de tres-cents anys després aquestes connotacions siguen tan vigents. És que no hem superat encara el trauma de deixar de tenir el nostre propi Estat-Regne amb unes lleis pròpies que ens donaven una clara identitat per esdevenir una més de les províncies (i més tard comunitats) d’Espanya? A Catalunya està clar que no. Ací vam ser els conillets d’índies i potser per això ens costa tant recuperar l’autoestima com a poble que som. 

Parlem del somni d’un poble que molts hem oblidat. La desfeta de la Batalla d’Almansa del 25 d’abril de 1707 va canviar el destí dels valencians. Va significar la derrota del bàndol austriacista davant del borbons afins a Felip V que va fer possible que el regne de Castella ocupés el Regne de València per dret de conquesta. I ja sabem que els que perden la guerra pateixen les conseqüències, com per exemple l’oblit, ja que costa molt que la seua memòria perdure davant la imposició d’una nova realitat que aliena la seua llengua, el seu dret i les seues arrels.

Així doncs la guerra per la successió al tron d’Espanya confrontà dos models antagònics de concebre l’Estat. Una visió més unilateralista (la dels partidaris de Felip V -noblesa i castellans- versus un model més confederal -l’austrohúngar- de la mà de l’Arxiduc Carles d’Aústria i recolzat pels maulets del Regne de València i de la Corona d’Aragó (incloses les illes Balears).

Una derrota, un dret de conquesta i l’abolició dels Furs de València, que més de tres segles enrere havia donat i jurat el rei Jaume, donaren així per finiquitat el Regne de València convertint ipso facto la nostra terra en una província més del Regne d’Espanya.

Hi haurà qui estarà d’acord amb aquesta argumentació i qui no. Però honestament crec que el Decret de Nova Planta marca un abans i un després del nostre País Valencià. I alguns hi ha que encara són nostàlgics d’allò perdut. Tota aquesta diatriba ve en part perquè divendres passat vaig poder gaudir d’una conferència que versava sobre la Marina Alta durant la Guerra de Successió, on el filòleg i periodista Alfons Llorenç va il·lustrar als presents sobre la desfeta de la Batalla d’Almansa. I on també va donar detalls i va contar anècdotes sobre quin va ser el paper de la comarca en aquesta guerra de pretendents a rei.

La descoberta dels maulets a les Marines va continuar al dia següent amb una excursió guiada i comentada als escenaris reals on va tenir lloc aquests episodis de la nostra història. Des de l’Altea on va desembarcar el General Basset, passant pels pobles de Calp, Benissa i finalment Dénia, primer territori que va anomenar rei de tots els valencians al’Arxiduc Carles d’Aústria. La conferència i l’excursió a la Marina dels Maulets ha estat una de les primeres activitats organitzades per la seu universitària de Dénia de la Universitat d’Alacant.  

Val a dir que Dénia fou devastada pels seguidors de Felip V però sense arribar als extrems de la massacre de Xàtiva, que com la major part de vosaltres sabéu va ser cremada i on només van quedar 7 persones després de la victòria del Borbó. De fet durant prou de temps als orfes se’ls hi deia ‘xativins’, segons Llorenç. A l’Ajuntament encara es manté viu el record tal i com demostra el retrat de Felip V penjat a  l’inrevés.

next