Focs artificials per canviar la ciutat

Els castells de focs es llancen des del Cocó però trau la gent al carrer al llarg de tota la badia d’Alacant. El punt neuràlgic és el Postiguet, on a poqueta nit colles d’amics, famílies o parelles munten la seua paradeta. Amuntonant l’arena o fent clots van creant hamaques, cadires i taules improvisades, generant una nova topografia que es renova totes les nits. Mentre esperen el castell, refreguen els peus a l’arena per sentir la seua frescor o marquen la seua petjada platja amunt i avall. Al final de la nit, el Postiguet es converteix en un dibuix a gran escala fet mà a mà per milers de persones anònimes.

Este nou relleu es pot contemplar des de la replaceta de Topete. És el cor del Raval Roig i encara que des d’allí no ho sembla, està ubicat dalt d’un club nocturn, d’una ermita, del Centro Galego d’Alacant i d’un aparcament de cotxes. Coses d’Alacant. Separat per sis carrils de cotxes i vint metres d’altura de l’arena del Postiguet, a la replaceta la gent s’emporta les cadires i tauletes de la platja. Així traslladen per una setmana les seues sales d’estar a l’espai públic: només canvia la tele pels focs i la frescoreta marina.

Les hores abans de començar el castell, l’horitzó està rematat per unes llumetes parpellejant sobre el Tossal de Santa Anna i la Serra Grossa. Són les llanternes de desenes de persones que opten pel cim de les muntanyes del litoral per contemplar els focs. A pocs llocs tenen la sort de tindre una serra entre la mar i la ciutat. Amb sabatilles esportives i entrepans, estos tossals són un mirador privilegiat per adonar-se’n que la pirotècnica rivalitza entre el Castell de Santa Bàrbara i el Mediterrani. I mentrestant als seus peus, la Britànica tancada a cal i canto aguantant els esclats vibrants de la pólvora.

Entre el Cap de l’Horta i el de Santa Pola, des d’Urbanova i Aiguamarga fins a l’Albufereta, fins i tot des de la muntanya d’Orgègia o el Calvari de Mutxamel, milers d’ulls i càmeres es posen per uns instants sobre el Postiguet totes estes nits d’Alacant. Però no és un aperitiu de la nova rutina estival, a partir del dia trenta la gent torna a casa i els turistes copen el centre de la ciutat.

Una cosa semblant ocorre al Castell de l’Olla d’Altea o a Elx el 15 d’agost al llit del Vinalopó. Tovalloles esteses i bon ambient però només una nit. Des de fa anys que la gent no viu a la fresca l’espai públic de la ciutat: a Alacant, Altea o Elx només es trau la cadira poques nits a l’any. Hauriem de fer un castell de focs cada dia per què això canvie?