X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

tribuna libre / OPINIÓN

El que ens amaguen darrere la bandera

22/10/2017 - 

Escric aquestes línies enmig d’unes setmanes frenètiques que m’han dut a preguntar-me si molta gent s’ha tornat carabassa. Vaja per davant dir que no vaig viure el franquisme en primera persona, afortunadament per a mi, però si que vaig estudiar els fets històrics a l’escola i vaig poder conèixer persones represaliades per la dictadura i per això aquests dies tinc la sensació que el rellotge funciona marxa enrere retornant-nos als dies més foscos de la nostra història recent.

Perdonen els lectors, però m’he de fer les preguntes de per què? i per què ara? Això em du a revisar què ha passat durant els últims 10 anys. Aquest temps ja és qualificat per molts economistes internacionals com la nostra dècada perduda. Hem vist esclatar una bombolla immobiliària que va unflar una llei del sol del PP i el PSOE no va voler desinflar abans que ens esclatara en la cara. Eixa bombolla va dur desnonaments, desocupació i pobresa. També va dur a la fallida de moltes entitats financeres (encara no hem vist l’últim capítol... els passats mesos vam veure la caiguda del Banco Popular) quan alguns polítics agosarats deien que la banca espanyola era la més sanejada del món. Què feia el Banc d’Espanya?, es suposava que havia de vetllar per a que això no passara però va passar i el pitjor és que l’estat va haver de demanar un rescat li diga com li diga el Sr. Rajoy, ja els dic que a mi això de “crédito en condiciones ventajosas” no m’ho cola, per a sanejar entitats financeres en fallida per mala gestió. D’aquesta manera, els governs del PSOE i del PP socialitzaren les pèrdues que va generar el crack d’un model econòmic desequilibrat i especulatiu. De tot açò ZERO RESPONSABLES, açò és una de les coses que ens amaguen darrere la bandera.

Per cert, és bo que la gent del carrer sàpiga que els diners que deguem els contribuents pel sanejament de la banca no computen en les estadístiques oficials del deute públic espanyol. Oficialment però el Reino de España deu el 100% del seu PIB, sense contar el rescat.  Altra dada rellevant és que quan el Sr. Rajoy arribà a la Moncloa el deute públic espanyol estava al voltant del 70% del PIB. Això vol dir que tot i les retallades patides per la majoria de la ciutadania, que no va ser qui va causar la crisi, el deute públic ha crescut en poc més de 30 punts bàsics sobre el PIB. Si com sembla possible el Banc Central Europeu comença a pujar els tipus d’interès i deixa de comprar deute públic espanyol com ve fent des de fa uns anys per controlar la prima de risc, anem a tenir problemes per pagar el deute. Això és una altra de les coses que ens amaguen darrere la bandera amb ZERO RESPONSABLES.

 Molts dels lectors deuen recordar l’amnistia fiscal aprovada en març del 2012 pel govern del PP al la qual es van acollir molts personatges presumptes corruptes lligats a la política. Doncs be, el passat mes de juny de 2017 el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional i nul·la l’esmentada amnistia fiscal basant-se en que eixa mesura vulnera part del Títol I de la Constitució Espanyola (CE) i a més considera que l’estat amb aquesta amnistia fa un deixament de funcions en tant que està obligat a perseguir el frau fiscal. Bo, el que ha suposat l’amnistia fiscal és que els contribuents honrats hagen pagat més impostos que els que no ho han sigut i a més l’estat ha deixat de recaptar milers de milions d’euros que els ha perdonat als defraudadors de manera il·legal i inconstitucional. Qui s’ha fet responsable d’eixa pèrdua d’ingressos fiscals? Ningú, una vegada més ZERO RESPONSABLES. Altra cosa de les que ens amaguen darrere la bandera.

Altre dels fets que hem estat constatant els últims anys són els salaris minvants i l’empitjorament de les condicions de treball (temporalitat, precarietat, accidentalitat). Ara estem coneixent altra de les modalitats de pobresa: les persones assalariades pobres. Això està tenint els seus efectes tant en l’empitjorament de les condicions de vida de les persones assalariades (Espanya és el segon país més desigual d’Europa després de Romania i el segon amb la taxa d’atur més elevada per darrere de Grècia d’acord amb dades de  l’EUROSTAT) com en el manteniment del sistema de pensions, ja que les pensions de les nostres persones jubilades es paguen amb les cotitzacions de les persones treballadores. A salaris més elevats més ingressos en forma de cotitzacions a la Seguretat Social i això permetria mantenir el sistema de pensions. Doncs be, el passat mes de juliol de 2017 el govern va anunciar que la vidriola de les pensions ja estava buida i que per pagar la paga extra als jubilats s’anava a emetre deute públic per pagar les pensions. Han buidat en 6 anys la vidriola de les pensions i ZERO RESPONSABLES. Aquestes són altres de les coses que ens amaguen darrere de la bandera.

AL PAS QUE VAN NO HI HAURAN PROU BANDERES PER TAPAR TANTES RETALLADES I CORRUPCIÓ.

Ara passem a parlar dels serveis bàsics de l’estat del benestar: sanitat, educació, serveis socials i dependència. Doncs be, aquests serveis bàsics són proveïts a la ciutadania per les comunitats autònomes que obtenen els diners d’acord amb el sistema de finançament autonòmic. Però sabien vostès que el sistema de finançament autonòmic que tenim vigent va caducar en 2013? I que el govern de l’estat hauria d’haver negociat i aprovat un nou sistema de finançament autonòmic abans d’eixa data? En aquest sentit m’agradaria que forem conscients que aquest fet és temerari i impropi d’un govern responsable, ja que en els pitjors anys de la crisi va ofegar financerament a les comunitats autònomes a qui la CE atorga les competències en matèria de sanitat, educació, serveis socials i dependència. En opinió de qui escriu, aquest fet implica dinamitar l’estat de les autonomies des de dins, via l’estrangulament financer. Una vegada més ZERO RESPONSABLES, el mateix ministre de l’amnistia fiscal il·legal i inconstitucional és qui no ha renovat el sistema de finançament autonòmic tal com estava previst en la llei. Açò també ens ho amaguen darrere la bandera.

D’acord amb les dades enviades pel govern de l’estat a la UE, per a l’any 2018 el govern del PP preveu que la despesa en sanitat i educació caiga a mínims històrics que no es veien des dels temps del tardo-franquisme. Així, segons el govern de l’estat, la despesa en sanitat es retallarà fins el 5,8% del PIB i la d’educació fins el 3,8% del PIB. Xifres molt llunyanes a les dels països occidentals més desenvolupats. Això també ens ho amaguen darrere la bandera, ZERO RESPONSABLES.

Mentre passen totes aquestes coses, darrere la bandera també s’amaguen nombrosos casos de corrupció com Gürtel, Lezo, els EROS d’Andalusia... Nombrosos polítics es retiren en empreses energètiques i els ciutadans i les PIMES acabem pagant el preu de l’energia més car d’Europa.

Al pas que van no hi hauran prou banderes per tapar tantes retallades i corrupció.

Després d’aquestes reflexions espere que entenguen que en la meua humil opinió estan tapant els vertaders problemes de les persones amb la bandera, mentre alguns polítics es perpetuen en el poder i ens fan l’existència a la gent del carrer cada dia més complicada. Jo no tinc ni temps ni ganes per a odiar a ningú i no pense participar de l’akelarre de utilitzar al poble català de boc expiatori. Perdonen-me però encara tinc en la meua memòria la gestió que el Sr. Rajoy va fer de l’accident del Prestige en novembre de 2002 quan va dir que només eren “hilillos de plastilina” i la costa galega va acabar plena de xapapote. Tampoc puc oblidar-me de l’11M. Amb aquests antecedents sóc escèptica respecte a aquest govern i també respecte als seus actual socis que en campanya electoral repetiren fins la sacietat que no investirien al Sr. Rajoy com a president.

Vanessa Campos i Climent és professora de la Facultat d’Economia de la Universitat de València.

Noticias relacionadas

XEITO I ESPENTA

España es una democracia

Poner en duda el Estado de Derecho o la democracia en nuestro país es simplificar las cosas. La separación de poderes existe. Las decisiones judiciales dan garantías a los ciudadanos de que se defienden sus derechos y de que se les protege. Es una ligereza cuestionar la democracia.

next