X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información

MAR I MUNTANYA / OPINIÓN

Dénia, el paradís perdut dels joguets

13/12/2016 - 

L’associació Amics del Joguet de Dénia fa 20 anys i ho celebra amb una exposició en el Centre d’Art l’Estació de la capital de la Marina Alta, on també està ubicat el Museu dels Joguets. Justament en aquest centre, és on ja fa molts anys es trobava l’antiga estació del tren. Un espai des d’on es carregaven les joguines per enviar-les cap a la seva destinació final, magatzems i tendes, i més tard la llar dels infants.

Dénia posa així memòria al seu passat industrial i rememora la importància d’un sector que va permetre deixar enrere la brutal crisi de la pansa de principis del segle XX. Ens referim a la indústria del joguet, una gran desconeguda per a molts i plena de records d’infantesa per a d’altres, els descendents d’aquelles famílies que van aconseguir insuflar de somnis i alegria els més xicotets en èpoques molt dispars. Des de l’Espanya de la República, passant per la dictadura i acabant amb els albors de la democràcia, en plena crisi del petroli i engullits per un nou sector en auge, el Turisme. Dins dels actes de l’aniversari també han tingut lloc la XIX Fira del Joguet Antic i de Col·leccionisme i la presentació del documental ‘Els joguets de Dénia. Les veus i els colors de la memòria’.  No obstant per aprofundir en la història d’aquest paradís perdut cal repassar el llibre de Roser Cabrera i Teresa Carrió ‘Els Joguets de Dénia, un segle d’activitat industrial’.

Un món de somnis amb llanda i fusta

Per anar als inicis de la indústria del joguet a Dénia cal remontar-nos al 1904 a l’empresa que fundaren els germans Ferchen, la companyia Metalúrgica Hispano Alemana. Els Ferchen, que eren exportadors de pansa, van ser visionaris i en veure el declivi d’aquest sector aprofitaren la maquinària i professions auxiliars del negoci per reemprende una activitat marcada pel metall i la fusta. També el cartró.

Dénia va aconseguir revifar gràcies a aquest nou sector. El que abans eren caixes plenes de pansa es convertirien en joguets pels més menuts. El primer de tots fóu un tambor irrompible de llanda. També els arrossegalls que es desplacen mitjançant un mecanisme o un cordell, seguits pels joguets de fusta, els d’esport (tricicles, patinets), els de cartró (la cara del Groucho Marx), les nines de feltra, drap i pelux, els jocs de taula (parxís, monopoli), les disfresses, i les joguines de goma i plàstic (destral, cotxes de plàstic, …)

  Empreses com Sauquillo van arribar a tenir gran projecció internacional participant, fins i tot, a l’Exposició Internacional de Barcelona al 1929.  Els seus cotxes a pedals són enveja ara de col·leccionistes. Fins i tot el rei Feliv VI va gaudir de xiquet d’un d’aquest joguets.

La indústria jugatera es va consolidar a la segona dècada del S.XX amb exportacions per Europa i Iberoamèrica. És el moment de fàbriques com Oliver Morand, F.Calabuig, Sauquillo Simó, Monllor, etc. Fins i tot treballadors qualificats s’independitzen i monten els seus tallers com la cooperativa la Diana.

La Guerra Civil, no obstant, acabà amb les exportacions. El joguet es centra en el mercat interior. Al 1950 la ciutat arribà a tenir més de cinquanta fàbriques. 

En fusta, Monllor aconseguí la patent d’alguns productes de Walt Disney (Popeye, Betty Boop, etc). Dénia tenia com a tret distintiu el color dels seus joguets que pintaven sobretot dones. Amb Ibi i Onil la ciutat formava llavors el triangle de la indústria del joguet a Alacant.

a

L’auge de la fusta, no obstant, acabà el 1960 amb l’aparició del plàstic, que va fer necessari una  gran  inversió per adaptar maquinària i formar treballadors. Moltes fàbriques tancaren pel camí. La crisi del petroli al 1973 va collar encara més l’empresariat que gota a gota va anar minvant. L’arribada del turisme va obrir noves oportunitats. El declivi estava servit.

La indústria jugatera va anar desapareixent. Hui en dia es pot dir que només queda Cayro, que optà per especialitzar-se en els jocs de taula. D’altres com Josman (que canvià joguets per disfresses) també ho ha deixat recentment.

Noticias relacionadas

next